Matas, en auxili del turisme
Vida és comerç, i d'acord amb aquesta premissa fonamental recordarem que cap activitat humana no es pot considerar civilitzada fins que no es troba sotmesa a la llei de l'oferta i la demanda. Ho dic perquè no sé què esperen els hotelers mallorquins, sempre tan amatents a crear riquesa perquè reverteixi en benefici de la societat illenca (de les societats financeres de les illes Caiman, per ser exactes), a rendibilitzar el filó dels judicis estrella contra polítics corruptes locals.
Ho pensava veient les imatges d'aquesta gent que es dedica a escridassar Jaume Matas quan entra a l'Audiència Provincial de Palma, que ell va fer tant per convertir, en efecte, en la capital d'una província en el sentit més terminal de la paraula. Es tracta, com vostès han tingut ocasió a bastament de comprovar per televisió, d'una cinquantena de persones que es concentren a les portes del tribunal i que es dediquen a omplir d'improperis l'expresident quan hi arriba, del tipus "lladre!" o " Cinco millones de parados, devuelve lo que has robado! " Hi posen un apassionament que només pot ser fruit d'una convicció sincera. És possible que siguin pèrits agrònoms, mecànics de cotxes o registradores de la propietat. Segur que alguns d'ells són pares i/o mares de família. I tot i així, no dubten a abandonar durant uns minuts les seves obligacions matutines per tal de practicar, de manera completament altruista (i un pèl silvestre, si se'm permet dir-ho) el noble hobby d'esgargamellar-se insultant el corrupte de torn.
La pregunta és evident: per què no se'ls cobra entrada? Encara més: com pot ser que l'actual Govern Balear, tan procliu a la construcció de parcs temàtics que ajudin a estintolar l'incert futur de la indústria turística illenca, no han pensat a muntar un circuit que es podria titular Esbronqui el seu pocavergonya predilecte ? A l'entrada, fent el paper del gos Pluto, els podria rebre el periodista Antonio Alemany, exhibint aquest mateix somriure betzol que s'ha esforçat a mantenir durant el judici que l'afecta i que el fa assemblar-se a una mena d'encreuament entre Ronald McDonald i la mula Francis.
Tot just a continuació, i durant el recorregut, els visitants podrien assistir meravellats a les cucamones de les grans atraccions del parc: el mateix Jaume Matas amb el número de prestidigitació Hágase , Maria Antònia Munar amb la coreografia Tribulacions d'una triomfadora o Iñaki Urdangarin amb el monòleg còmic Estos Borbones son unos bribones . També s'hi admetrien cameos d'estrelles convidades, com la tripleta Camps-Costa-Bigotes, amb l'aclamat espectacle Pijama para tres , o l'infal·lible duo Millet-Montull, amb el musical Los chicos del coro .
Bufetades hi hauria per no perdre's una cosa de tanta jocúndia. Pel que fa a la possible caducitat de la programació, no cal patir-hi gens: d'aquí pocs anys, els actuals dirigents prendran el relleu dels corruptes d'avui. Amb l'entrada, això sí, caldria no oblidar-se de dispensar la corresponent polsera de tot inclòs.
