Metàfores marineres i eufemismes variats

No sé si vostè s'hi troba, però és passar per davant d'una marisqueria amb decoració a l'ús i pensar immediatament en la política catalana. Veus aquells timons decorant la cosa (pròpiament dita) i ja t'imagines el faristol del Parlament de Catalunya, un lloc on últimament només hi falta James Cameron baixant a la immensa profunditat de les retallades amb un submarí. Vivim en una metàfora (marinera) permanent, però també en un eufemisme sense aturador. Les barraques ara són assentaments, l'homicidi d'un seguidor de l'Athletic de Bilbao per una pilotada de goma és una "injusta mort", l'amnistia fiscal és un gravamen a actius ocults, acomiadar obrers és flexibilitzar el mercat laboral i les retallades són ajustaments o bé reformes als serveis públics. I permeti'm fer una cosa que no s'ha fet mai als articles sobre eufemismes: incloure clàssics com els pisos de 25 metres quadrats convertits en "solucions habitacionals", l'assassinat de civils en "dany col·lateral", el copagament en "tiquet moderador", el transvasament fet d'amagatotis i amb nocturnitat en "captació puntual d'aigua", i la joia de la corona, que és el creixement negatiu: un oxímoron in-su-pe-ra-ble.

Ho confesso, jo de gran vull treballar com a eufemisticador (eufemisticador: senyor que crea eufemismes). I no només per la diversió i el plaer d'enfotre'm dels ciutadans a la seva cara, sinó pel concepte. Mentre ens passem el dia discutint si els assassinats de dones són violència de gènere o violència en l'entorn familiar aconseguim que el debat no sigui l'assassinat en ell mateix. I a partir d'aquí, endavant les atxes. Tots sabíem que Rajoy no presentava els pressupostos a l'espera de les eleccions andaluses i asturianes, però el concepte eufemístic instal·lat al nostre ADN de gos de Pavlov va fer que reaccionéssim al so de la campaneta de les urnes salivant ignorància. Que, al final, era d'això del que es tractava.