CRÍTICA TV

Catalunya en un foc perpetu

El context permanent de crispació i violència que afavoreix les audiències

L’etiqueta de Twitter que feia servir ahir al matí Espejo público definia a la perfecció l’essència televisiva de la jornada a totes les cadenes espanyoles: #bARDElona. Un joc de paraules entre el nom de la ciutat i les flames. El context visual que van crear Antena 3, Telecinco i La Sexta per informar de les protestes era un bucle de flames i violència constant que feia que l’espectador perdés la referència de quan estaven succeint els esdeveniments. De fet, passava un fenomen curiós: informaven de les imatges nocturnes de les flames amb la intensitat i l’alarma pròpies per un fet que està passant en directe. Tant se val que a les imatges fos de nit i n’informessin al matí o a la tarda següent. No calia coherència visual perquè el que buscaven era la insistència de les flames per crear la percepció que aquella violència era en temps present. “La violència del Procés”, titulaven a Espejo público. A El programa de Ana Rosa eren sibil·lins. Els periodistes que connectaven en directe des de Barcelona quedaven relegats a un racó acotat de la pantalla que no permetia veure el seu entorn. I mentre feien la crònica en directe, un requadre enorme de diferents punts de la ciutat de nit en flames s’anava repetint en bucle, com si fos allò el que estaven explicant els reporters. Era com si el temps s’hagués quedat aturat. Com si haguéssim quedat condemnats a una nit eterna de flames que el país no sabia aturar. Alternaven les quatre capitals de província en flames. A La Sexta passava exactament el mateix. Ferreras lamentava: “ El mensaje «Som gent de pau» se quiebra con estas imágenes. No todos son gent de pau”. Això defineix l’estratègia. Més flames a la pantalla. Els presentadors estaven exaltats i exhibien la seva consternació, adquirint el to propi d’un directe caòtic i perillós. A Antena 3 Noticias, les mateixes imatges de violència i aldarulls en bucle servien per il·lustrar quatre notícies diferents.

A les vuit del vespre, a La Sexta encara mantenien en bucle les imatges de les flames de la nit anterior. És com si a Catalunya no hagués sortit el sol en tot el dia. Vint-i-quatre hores en un foc perpetu i una batalla campal constant. Les imatges de les cinc marxes quedaven relegades a un requadre minúscul molt secundari només de tant en tant. La imatge en directe de la manifestació pacífica a Barcelona era un requadre diminut. Continuaven prioritzant els carrers en flames de la nit en anterior i semblaven en directe. De fet, posaven "ÚLTIMA HORA" al costat. Però no ho era.

El relat televisiu a Espanya estigmatitza qualsevol sistema de protesta i manifestació. Sosté el clima visual de les flames i la violència per mantenir un to crispat mentre informen. Ofereixen el context permanent de crispació i violència que afavoreix les audiències. I, alhora, exerceixen una pressió mediàtica òptima perquè el poder reaccioni en conseqüència contra Catalunya. Les flames retroalimenten el relat òptim i, per tant, el temps s’ha aturat a dimarts a la nit. I durant setmanes o mesos, els carrers amb foc serviran per il·lustrar l’independentisme.

Més continguts de