Persones

Durant tot aquest any he dedicat una bona part del meu temps professional a atendre empreses que es troben en moments de canvi. Al món estan passant massa coses: canvis socials, noves generacions, revolució del big data, el mòbil s’està transformant en la principal eina per fer compres o pagar, l’economia col·laborativa... Ningú no s’escapa de tots aquests canvis.

Quan parlo amb els directius i amb els empresaris sobre totes aquestes coses, un esperaria una conversa sobre tecnologia, sobre processos, sobre màrqueting o publicitat, sobre canals de venda, sobre importacions i exportacions... Què cal fer? Què cal canviar?

Doncs no. Tot això no és difícil. Tota la tecnologia o els processos o els sistemes es poden adquirir o subcontractar a proveïdors. No. El problema són les persones. L’enemic principal de la innovació i el canvi el trobem dins de la pròpia organització. No és (només) una qüestió de mandra o d’haver d’actualitzar-se. És (principalment) una qüestió de por. Por al canvi. El factor clau són les persones.

La por al canvi té el seu origen, com qualsevol altra por, en la por a perdre. Si un no té res a perdre, no experimenta por.

És per aquest motiu que les organitzacions s’estan dedicant a reduir les coses que una persona pot perdre: la ubicació de la seva taula, els metres quadrats del seu despatx, el títol del càrrec, el pressupost, la gent assignada... Es tracta que un no tingui “propietats” i evitar les frases típiques: el meu pressupost, el meu equip, el meu departament...

Se’n diu gestió del desarrelament.

Com menys arrels, menys coses a perdre; com menys coses a perdre, menys por, i com menys por, més predisposició al canvi.

La gestió de la por, de qualsevol por, consisteix en identificar les coses que temem perdre i treure’ls pes, posar-les a la seva mida justa o, si es pot, eliminar-les.

Tan fàcil, tan difícil.