DIETARI VV

11/4: Nazis de veritat

Qui té com a pròpies simbologies que fan servir els nazis ha de ser el primer a desmarcar-se d'ells

Escolta aquí l'article llegit de Vicenç Villatoro

En les discussions, fem servir massa sovint la paraula 'nazi' com una desqualificació de l’adversari. El nazisme és un dels pitjors rostres del mal en la història. Dir nazi a algú només perquè no pensa com tu és una banalització indigna del terme. Molta gent s’ho ha sentit dir, com un insult. Entre d’altres, els catalanistes i els independentistes. Però no només. Ara bé, una cosa és que t’ofenguis quan algú et diu nazi i una altra és que et proclamis nazi amb orgull. És a dir, que et pintis esvàstiques o t’afegeixis a la humiliació de les víctimes (Anne Frank és potser el rostre més emblemàtic). Perquè qui es proclama nazi reclama per a ell l’herència del crim. I ha de rebre, amb justícia, l’herència del rebuig del crim. Encara més: alguns dels que es proclamen nazis, fent seva la simbologia del nazisme, la barregen amb altres simbologies polítiques. Si algú s’ofèn quan li diuen nazi, perquè no ho és, però té com a pròpies algunes de les simbologies polítiques que els que es proclamen nazis fan servir, ha de ser el primer de desmarcar-se’n d’una manera creïble. I s’ha de preguntar com és que els seus símbols són adoptats per aquells qui els barregen amb les esvàstiques o les burles a les víctimes. Perquè segur que no és per atzar.

Més continguts de