25/9: Indult i condemna

EscriptorAvui em sortirà un article ingenu. En les últimes setmanes he parlat amb unes quantes persones, totalment contràries a la independència de Catalunya, que no volen ni sentir a parlar de cap referèndum, però que et reconeixen en privat que l’empresonament actual dels líders independentistes i la possibilitat que s’arribin a passar vint anys a la presó és una injustícia immensa. Llavors per què hi són?, els preguntes. Perquè convé, et responen. Perquè segons la versió de la dreta espanyola convé un càstig exemplar per aturar un procés que els desagrada i al qual temen. O perquè, segons la versió de l’esquerra espanyola, treure’ls ara de la presó els faria perdre les eleccions, i, per tant, el que més convé és que ara siguin condemnats i que d’aquí un temps –mesos o potser anys– hi hagi un indult que els permeti sortir al carrer. Recordem que l’indult no nega la condemna, sinó que és una gràcia discrecional que n’evita parcialment els efectes. En els dos casos, que no són ben iguals, m’escandalitza que algú pugui defensar en públic com a convenient allò que reconeix en privat com a injust. Que la conveniència i els càlculs passin al davant del sentit de la justícia. M’escandalitza i m’indigna. Ja he dit que seria un article ingenu.