28/4: El món de la Manada

EscriptorSi algú hagués fet, en una pel·lícula, el seguiment del viatge de la Manada des de Sevilla fins a Pamplona, hauria obtingut el retrat inquietant i precís de tot un món, que existeix. Un món negre, aspre, tòxic. No caldrien ni les imatges doloroses de la violació en grup: serien l’epíleg dramàtic, la conseqüència esperable, gairebé fatal, del funcionament i dels valors d’aquest món. Un món arnat, absurd, violent, testosterònic, agressiu. Un món amb un peu fora del sistema, marginal (delinqüents condemnats, ultres de futbol...), i un peu dins del sistema: un guàrdia civil, un militar... En les actituds, en el llenguatge, hi ha una concepció completa i –al meu parer– repugnant del món. Certament, hi ha una Espanya que se sent atreta per aquest món. Però hi ha també una Espanya –més gran, diria– que se’l mira amb indignació i rebuig. La sentència del judici contra la Manada –discutible, com totes– ha generat la sensació que aquest món és protegit o tractat amb un excés de condescendència. Més enllà del debat legítim sobre la sentència, aquesta sensació és destructiva. Si la majoria de la població creu, amb raó o sense, que el sistema és condescendent amb el món de la Manada, el sistema en queda molt tocat. Molt lluny de la gent.