Cristians contra el feixisme que arriba

A Europa les religions han de plantar-se davant l’actual creixement de l’extrema dreta

XAVIER CASANOVAS
XAVIER CASANOVAS

Si cal agrair a algú la victòria dels demòcrates a la Cambra de Representants dels EUA és en part a la comunitat cristiana. Fa uns dies llegia sobre la campanya que membres de l’Església evangèlica van impulsar sota el lema “Vote common good” [Vota pel bé comú]. Centenars de voluntaris i voluntàries es van dedicar a recórrer els estats on havien guanyat els republicans en les darreres eleccions i explicar que votar Trump és anar contra l’Evangeli. D’arguments no els en faltaven: famílies brutalment separades a la frontera, menyspreu cap a les dones, ultranacionalisme, voluntat de tornar al joc de la Guerra Freda tot fomentant el militarisme... Totes són raons més que suficients per afirmar que, efectivament, el discurs de Trump és antievangèlic.

Els evangelistes no són els únics que s’han pronunciat. Amb una gran finesa però sense pèls a la llengua, el jesuïta americà James Martin es pronunciava fa poc a Facebook en un vídeo que ja porta 28 milions de reproduccions i on afirmava el següent: “El president va dir l’altre dia que [els immigrants] estan infestant el nostre país com si fossin paràsits. Així és com els líders nazis parlaven dels jueus".

Veient l’empenta de l’entrada de cristians en el debat polític americà em venen al cap dues reflexions importants.

Per què cada cop més gent abraça discursos de caràcter feixista? Si anem tard per respondre a aquesta pregunta és en part perquè ja hem fet tard abans

La primera és sobre la secularització i l’espai públic. Fa uns mesos José Casanova, professor de sociologia a Georgetown, en el seu pas per Barcelona explicava que el que és propi de les societats altament secularitzades no és el creixement de l’ateisme, sinó l’augment de la pluralitat religiosa. És a dir, l’expressió diversa de la nostra confessió i la possibilitat que sigui compartida a l’espai públic i per tant interpel·lada també pel debat polític. Cal reconèixer que això en països com els Estats Units és molt més clar i, tot i el perill de convertir les religions en un mercat de propostes espirituals que pretenen ser totes les més atractives, té alguna cosa d’alliberador. Em sembla un signe de societat oberta i madura poder fer interactuar discurs religiós i discurs polític amb aquesta naturalitat i no deixar les nostres creences tan sols per a l’espai privat, on res pot ser confrontat i tot acaba fent pudor de resclosit.

La segona és que també a Europa ens convindria que les religions es plantessin davant l’actual creixement de l’extrema dreta i el feixisme que arriba. Els bisbes i l’Església francesa, per exemple, han estat reticents a pronunciar-se sobre el discurs d’un partit xenòfob com el Front Nacional. Tampoc els catòlics espanyols semblen gaire inquiets per l’ascens de discursos similars a casa nostra, ni gaire interessats a mostrar ja, i definitivament, un trencament amb els diferents tics nacionalcatòlics que encara cuegen. Cal ser molt clars en aquest debat, primer de tot perquè aquests moviments d’ultradreta coopten el discurs religiós per justificar-se i apel·lar a una certa puresa o autenticitat. I segon perquè ens convé, si no volem repetir episodis nefastos del nostre passat, treballar en tots els fronts per aturar el perillós creixement d’aquest tipus de propostes polítiques contràries als més elementals drets humans.

No ens enganyem, sabem que repetir insistentment que vindrà el llop no serveix de gran cosa, sobretot quan el llop ja el tenim aquí i ve afamat d’odi. Cal aturar els símptomes però sobretot cal anar a l’arrel de la pregunta: per què cada cop més gent abraça discursos de caràcter feixista? Si anem tard per respondre aquesta pregunta és en part perquè ja hem fet tard abans, quan hem fet els ulls grossos a unes polítiques de frontera que són clarament criminals, o a una lògica econòmica que posada al servei del capital i del màxim lucre està esclafant les mateixes famílies que l’Església, d'altra banda, tant desitja protegir.

M’agradaria veure, també a casa nostra, moltes persones creients fent campanya activa contra la usura, contra l’odi al diferent, i aixecant la veu contra aquells partits que mostren un nul respecte a la dignitat humana més elemental. Cal comptar amb les religions per fer front al feixisme que arriba i no deixar que arreli ni aixequi el cap a casa nostra.

Més continguts de