Acotacions a 'acotar'

Amb el fred i la neu, les cotes guanyen protagonisme, i no pas en el sentit de peça de vestir o de túnica que duien els guerrers (del germànic kotta ), sinó en el de xifra que expressa l'altura d'un punt geogràfic en un mapa (del llatí quota ). "Nevarà en cotes molt baixes", diu en Bernis.

D'aquí deriva l' acotar que vol dir posar cotes en un mapa o acotacions en un escrit, és a dir, notes al marge i especialment les que en una obra de teatre expliquen el moviment dels actors. Un acotar que no té res a veure amb el d' acotar el cap o acotar l'orella a terra.

Filant prim, doncs, no sembla que acotar tingui el sentit de delimitar un terreny ni tampoc el figurat -i avui molt utilitzat- de delimitar un tema. I aquesta impressió la confirma el castellà-català de l'Enciclopèdia.

En el primer sentit hauríem de dir fitar , amollonar o partionar ,i en l'altre delimitar o circumscriure .

El malentès l'hauria originat que acotar en castellà ve de coto i no pas de cota ; i coto vol dir fita o mo lló per delimitar terrenys.

Però hi ha altres accepcions d' acotar que no hem esmentat i que poden obrir la porta al sentit figurat: acotar també vol dir fitar en sentit matemàtic; i, en dibuix tècnic, les cotes indiquen totes les dimensions, i límits, d'un objecte.

Agafant-se a aquests sentits i a un ús molt arrelat, alguns llibres d'estil i lingüistes com Josep Ruaix veuen factible l'extensió d'ús que permet acotar un tema, un pla o un projecte. I crec que de raó no els en falta.