Els municipis, les entitats locals, són les àrees administratives i polítiques més properes a les persones, i és a través d’aquestes àrees que els ciutadans poden participar de la manera més directa en múltiples qüestions. Els municipis catalans tenen, des de fa molts anys, una tradició d'agermanament amb altres ciutats, siguin de Catalunya, Espanya, Europa o de països del sud. En aquests darrers casos, es tracta d’establir programes de cooperació en diferents àmbits; depèn de la dimensió del municipi i del pressupost que hi pugui destinar. És una experiència molt interessant, perquè permet establir una vinculació amb ciutats de zones empobrides, en guerra o en transició política, que sempre necessiten el suport de l’exterior.
Aquesta setmana, l’Ajuntament de Barcelona ha tornat a posar en marxa el Districte 11, ara centrat en Palestina, com abans ho havia fet amb Sarajevo. És una iniciativa molt oportuna i convenient, i que mostra la sensibilitat de la població sobre el que està passant a Gaza. El que vull proposar aquí és que tots els municipis de Catalunya facin un agermanament amb Gaza, i que traslladin aquesta iniciativa a la resta de municipis de tot Espanya amb qui tenen relacions, per tal que milers de municipis facin el mateix.
Els agermanaments entre municipis són acords de caràcter institucional i simbòlic que busquen fomentar la cooperació, l’intercanvi cultural, educatiu, econòmic o social amb municipis d’altres països. Tot i que no hi ha una llei específica que reguli de manera exhaustiva els agermanaments, aquests s'emmarquen dins de les competències municipals en matèria de cooperació internacional i relacions exteriors de caràcter local. L'agermanament pot néixer d'una proposta de l'alcalde o de l'equip de govern municipal, una moció presentada per algun grup polític, o fins i tot una proposta d'associacions locals (culturals, educatives, migrants, etc.) interessades a estrènyer vincles. L'acord l'ha d'aprovar el ple de l'ajuntament en qüestió, ja que suposa un compromís institucional.
Un cop aprovat pel ple, s'elabora un protocol d'agermanament o carta d'agermanament, que recull els objectius i els compromisos. Quan és possible, aquest document se signa normalment en un acte oficial amb representants dels dos municipis, cosa ara molt difícil respecte a Gaza, perquè no hi ha possibilitat d’entrada i de sortida. Però es pot fer igualment i fer-ho públic. L'acord s'ha de comunicar a la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Diputació corresponent, la Generalitat i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), que porta un registre d'agermanaments i pot donar suport tècnic i financer. També convé notificar-ho al ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, a Madrid. Després de la signatura, sovint es crea una comissió d'agermanament dins de l'ajuntament o amb participació ciutadana, encarregada de programar activitats, que en el cas de Gaza haurà de ser de sensibilització, fins que no es pugui enviar ajuda humanitària amb garanties. Crec que seria igualment oportú que a la resolució s’hi afegís una petició a Hamàs d’autodissolució com a grup armat.
Aquestes resolucions d’agermanament amb Gaza també s’haurien d’enviar a l’ambaixada d’Israel a Espanya i al ministeri de Relacions Exteriors d’Israel, a l’atenció del senyor Gideon Sa’ar, el ministre. Es tracta justament d’inundar els despatxos de l’ambaixada i d’aquest ministeri de milers de resolucions d’agermanament amb Gaza, per tal que vegin el suport provinent de tot el món, inclosos els petits municipis. A causa de la situació actual, en què Gaza ja no disposa d’infraestructures, aquests agermanaments tenen un caràcter simbòlic, però són d’una potència política enorme. A més, pot ser l’excusa que motivi converses, conferències, programes radiofònics, notícies de premsa, i tot allò que serveixi perquè la gent estigui més informada del que passa i, sobretot, de per què passa.
