L’any 2008, George Steiner va publicar Els llibres que no he escrit (Arcàdia), un conjunt de set capítols sobre set temes molt personals sobre els quals el filòsof anglès hauria volgut escriure un llibre però que, al final, no va acabar fent, i a cada capítol n’explica el perquè. N’hi ha un, titulat Les llengües d’Eros, en què explica que havia tingut el “privilegi de parlar i fer l’amor en quatre llengües”, que cadascuna té el seu què al llit, però no entrava en detalls, perquè el capítol posava en risc la seva vida íntima i que, si de cas, arribava a la conclusió que “l’orgasme compartit és un acte de traducció simultània”.
Bé. Des d’aquesta setmana, l’estimat Sebastià Alzamora ja té el títol del primer capítol d’un poemari que no ha escrit, que es titularà L’habitació de la Malena estarà lliure i disponible del 24 d'abril fins al 15 de juny de 2026, saps d'algú?, gentilesa d’uns lapsus en cadena dels nostres benvolguts col·legues d’Els matins de TV3, que han demostrat involuntàriament que la llei de Murphy continua desafiant totes les altres lleis. I encara sort, perquè hauria pogut ser èpic.
Les possibilitats d’aquesta ficció són estimulants: qui és la Malena? Per què deixarà l’habitació l’endemà de Sant Jordi? On s’estarà fins a mitjans de juny? S’arribarà a conèixer amb aquest “algú” que ocuparà la seva habitació? I, esclar, què en demanen per la cambra? I així abordar la complicada situació habitacional des de tots els punts de vista.
La història dels programes en directe també s’escriu amb els seus errors i és probable que l’habitació de la Malena sobrevisqui als seus protagonistes. No passa res. Jo sé d’un presentador de ràdio d'un programa matinal que va voler dir que els tertulians començaven a fullejar els diaris i va dir que els tertulians començaven a "follar". En llengua catalana, esclar.
