El director mèdic de l’IMO Grup Miranza Barcelona ens ofereix aquest titular a l’ARA: "Comptem amb solucions avançades per dir adeu a les ulleres". Abans de seguir llegint que es refereix a la cura de la miopia, les cataractes i tota mena d’afeccions boomers, somric amb sarcasme. Les meves cinquanta millors amigues i jo en tenim unes quantes, de solucions per dir “adeu” a les ulleres:
Llençar les escombraries amb les ulleres a la mà, que ens hem tret per marcar el número secret del nou sistema de contenidors intel·ligents i inintel·ligibles, amb tan mala fortuna que les hem llençat juntament amb la bossa. Un cop caigudes a l’interior del receptacle, no hem pogut tirar-nos dins a buscar-les, perquè es tanca automàticament i, encara que no fos així, no les veuríem, perquè ja han caigut en la zona “lluny” (cal portar ulleres per veure-la) i no pas en la zona “prop” (cal treure’s les ulleres per veure-la).
Al supermercat, llegir les calories i els carbohidrats d’un paquet de pa proteic que t’han encarregat, amb les ulleres fora dels ulls. Al cap d’una estona, veure que no hi veus, buscar les ulleres i no trobar-les. Mirar debades al prestatge dels pans, a la nevera dels iogurts i a la butxaca. Finalment, palpar-te el cap i descobrir-les a tall de diadema.
Deixar-te-les al sofà (per llegir no et calen) i descobrir-ho quan algú s’hi ha assegut al damunt de manera irreversible.
Deixar-les dins de l’armari de la roba.
Deixar-les en un taxi, al tren, en un banc del carrer.
Deixar-les a la pica del lavabo del restaurant on has dinat.
Deixar-les... On les he deixat? En cap d’aquests llocs que acabo d’enumerar. No, no les porto posades... On són? Els hauré de tornar a dir adeu.
