26/04/2021

Ana Rosa Quintana no és una excepció a Madrid

1 min
El candidat d'Unides Podem el 4-M, Pablo Iglesias, intervenint en un acte al districte madrileny de Villaverde
Disponible en:

La presentadora de televisió (que no periodista) Ana Rosa Quintana va titllar ahir de “feixista” Pablo Iglesias perquè aquest la va acusar de difondre notícies falses i ser una portaveu de l’extrema dreta. Quintana ha acusat repetidament Iglesias de ser, com a vicepresident d’Afers Socials, el responsable de les morts a les residències de tot Espanya, tot i que la seva gestió està transferida a les comunitats autònomes. En el seu programa participen persones que han estat condemnades per haver publicat mentides, com ara Eduardo Inda, autor d’informacions falses com la del compte de Xavier Trias a Suïssa. El biaix ideològic de Quintana és evident, i sovint les presumptes informacions que trasllada a l’audiència no compleixen la praxi periodística, tal com també es va poder comprovar en relació al Procés. 

Blanquejar l’extrema dreta

Tot i així, i en base a una llibertat d’expressió mal entesa, Quintana es permet el luxe d’insultar un dels candidats i involucrar-se directament en la campanya a favor d’un dels dos bàndols. Podríem pensar-se que estem davant d’una excepció, però no és així. El conglomerat mediàtico-empresarial madrileny (on els diners flueixen en les dues direccions i proliferen mitjans digitals que viuen de l’extorsió i l’agitació política) s’hi juga molt el 4-M, i ha mobilitzat tots els seus recursos per assegurar el govern d’Ayuso, encara que sigui al preu de blanquejar l’extrema dreta i polaritzar la societat. Entremig, la professió periodística té un problema gros d’autoregulació quan es permet que personatges com Quintana o Inda es presentin davant l’audiència com a periodistes, desprestigiant així la resta de professionals de l’ofici.

Subdirector
stats