El somriure que ja no tapa res

Per més que Josep Maria Bartomeu somrigui i faci veure que no passa mai res, ja fa temps que passa, i ara, més: està encarant el seu últim any com a president havent convertit la seva presidència en una ruïna institucional perfectament mesurable: li acaben de dimitir sis directius de cop, entre els quals un vicepresident (que és el cinquè vicepresident que li plega durant el seu mandat) i la persona que s’estava convertint en el seu successor. I plega enmig d’acusacions de corrupció i avisos creuats de querelles davant la justícia. El món passa per la pitjor crisi des de 1945 i el Barça viu perdut en les seves misèries de governança, incapaç de suggerir cap ànim ni cap il·lusió ni al país ni al planeta, on els culers són centenars de milions. No és casualitat. Quan fas les coses malament, no pots esperar bons resultats quan més els necessites.