Antoni Mus, goig ultralocal
La primera bona notícia de l'any (regal de Reis) és que tenim novament a l'abast la novel·la Bubotes, d'Antoni Mus, que no s'havia recuperat d'ençà de la seva primera edició, l'any 1978. Antoni Mus –que va néixer a Manacor l'any 1925, i hi va morir el 1982– deu ser un dels escriptors catalans del seu temps que ha quedat sumit en un oblit més complet, malgrat que va ser un autor que en vida va gaudir d'un cert reconeixement: havia estat guardonat amb premis com el Víctor Català, per la novel·la Vida i miracles de n'Aineta dels Matalassos, o el Sant Jordi, per La senyora. De La senyora, precisament, se'n va fer una adaptació cinematogràfica que Mus no va arribar a veure (es va estrenar l'any 1987) i que va aixecar polseguera per les seves escenes eròtiques. La va dirigir Jordi Cadena, amb Sílvia Tortosa en el paper protagonista, secundada per Hermann Bonnín i Alfred Luchetti.
Amb tot, Bubotes és la que per a molts lectors –començant per Josep M. Llompart, que hi va aportar un pròleg ben entusiasta– és la millor novel·la d'Antoni Mus, i ara cal celebrar que l'hagi recuperada Món de Llibres, la petita editorial nascuda de la llibreria del mateix nom, una mena de Shangri-la que hi ha a Manacor per als amants de la lectura i els llibres. No és una reedició nostàlgica: passats els anys, la novel·la manté tota la potència, tota la irreverència, tota la mala bava i tot el gust per l'excés que la fan, avui dia, una novel·la tan explosiva i tan endimoniadament divertida com ho era en el mateix moment que va ser escrita. No és que es mantingui vigent, com se sol dir: és que el temps l'ha afavorida, i avui Bubotes es llegeix com un concentrat de mala llet fresca i de la millor qualitat, una sàtira d'esperit llibertari que en el seu moment deixava amb el cul a l'aire la moral franquista però que avui és perfectament vàlida per foragitar els múltiples fantasmes que ens assetgen.
Bubotes conta les vicissituds dels amos d'una possessió anomenada Retana i de la comunitat de personatges que pul·lulen al seu voltant, un petit món travessat per les passions més baixes –i més humanes– i també per les conseqüències sagnants de la Guerra Civil. Un món de tragèdia i d'esperpent, que com suggereix Llompart té punts de contacte amb l'Espriu narrador, però amb una escriptura sensual, estripada, exaltada, que és als antípodes de qualsevol forma de correcció i, sobretot, de qualsevol possibilitat d'avorriment. Un fill d'Antoni Mus (que es va guanyar la vida com a director de les Perlas Majórica) comentava en una entrevista, a propòsit d'aquesta nova edició del llibre, que el món literari de son pare començava i acabava a Manacor. Aquesta ultralocalisme, precisament, juga ara al seu favor i converteix Bubotes en una caricatura de la misèria humana capaç de sacsejar els lectors d'avui i d'arreu. Tant de bo sigui un èxit: voldrà dir que no estem del tot entabanats. I tant de bo Món de Llibres recuperi els altres llibres d'Antoni Mus: mentrestant, Bubotes és una recomanació urgent, que crema a cada pàgina.