Propòsits d’any nou en temps de Trump

Sí, com els lectors segur que es deuen haver entretingut a comprovar, ja no hi ha cap més festa a la vista entre setmana fins al 3 d’abril, de manera que avui comença, de fet, el període per dur a terme la llista de bons propòsits per a l’any nou.

Però aquest inici d’any, amb la legalitat internacional saltant novament pels aires, i amb Trump amenaçant tot el que es belluga, ha tingut l’efecte de reduir-nos a la condició de petits peons d’un tauler manegat per una mà sense limitacions ètiques i jurídiques, en què la nostra voluntat no compta gaire i la famosa llista de propòsits personals sembla un luxe propi dels temps de bonança. Però només ho sembla.

Comparteixo el propòsit d’una subscriptora de l’ARA: “Posar la meva energia en decisions que siguin el màxim de lliures i amoroses, i no en lluitar contra fantasmes enormes”. És el que en podríem dir acció de quilòmetre zero, actes realitzables dirigits a persones de l’entorn personal o social més pròxim, amb la idea de millorar la seva vida. És el cas d’una doctora de Badalona que des de fa més d’un any ha estat passant visita, fora del seu horari laboral, als ocupants del B9 de Badalona, ara llençats al carrer.

Comencem pel que podem fer per nosaltres mateixos, sense excusar-nos en una mala alineació dels astres. D’aquests propòsits n’hi ha de totes les mides, com el d’un nonagenari que també és subscriptor de l’ARA: “Visc una vida en què faig el que em toca fer sense queixar-me, i encara menys compadir-me, del que abans podia fer i ara ja no. Procuro fer les coses de cada dia amb tanta serenitat i elegància, si es pot dir així, com puc”. Endavant fins a la revisió de l’abril.