Teodor Llorente, patriarca de la literatura valenciana (1911)
Peces històriques
De l’obituari anònim publicat a La Veu de Catalunya (4-VII-1911) dedicat a Teodor Llorente Olivares (València, 1836 - 1911). Llicenciat en dret, poeta, periodista, traductor i historiador, Llorente és l’escriptor més representatiu i bescantat de la Renaixença valenciana. Diu Joan Fuster en el seu tractat de literatura catalana (Curial, 1971): “La petita tradició jocfloralesca, lànguida, reiterativa, paràsita dels tòpics encunyats per Teodor Llorente, no va sofrir rectificacions ni atacs sinó ja avançada la segona dècada del XX”. Avui és el 190è aniversari de la naixença de Teodor Llorente.
S’és mort el patriarca de la literatura valenciana actual: Teodor Llorente, poeta inspirat, escriptor culte i erudit, periodista eminent. Era un gran amic de la nostra terra i un dels valencians que sabien veure en la seva una part d’aquest gran tot que és Catalunya. I si havia compartit els seus amors entre la literatura catalana i la castellana, deu culpar-se’n més que a altra cosa a l’època en què va néixer, a la societat en què es va educar, a l’ambient en què va viure. Però sempre que l’ocasió se'n presentava, sempre que els corrents de la vida col·lectiva feien fixar l’atenció en els pobles que componen l’Espanya actual, el bon vellet de València se’n sentia joiós i ho demostrava. I sempre que festes extraordinàries de caràcter patriòtic català feien vibrar els nostres cors, procurava Llorente aplegar-se amb nosaltres al voltant de la taula i ésser completament dels nostres. [...] Diverses vegades havia estat Llorente mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona, i una vegada va ocupar la presidència de la nostra gaia festa. A València ell fou un dels més ferms propulsors del renaixement literari valencianista. Contribuí a la fundació de l’associació patriòtica Lo Rat Penat i dins d’ella cada any hi celebrà la festa major de les lletres valencianes amb la festa dels Jocs Florals que se celebra el dia 25 de juliol. Políticament pertanyia a l’escola conservadora, però era entusiasta de la personalitat de les províncies i ho demostrà fundant el periòdic d’aquest títol. Durant els seus darrers anys alenava amb la seva entusiasta adhesió tots els actes que, en sentit valencianista, se celebraven en la seva estimada ciutat que el comptava entre els seus fills predilectes, com ho demostrà en l’apoteòsica festa de la seva coronació celebrada no fa molt temps. Teodor Llorente, com a periodista, era el fundador de l’acreditat diari valencià Las Provincias, del que n’havia estat el més ferm puntal. Com a literat culte, havia traduït en llengua castellana els més grans poetes moderns, essent en aquest sentit llurs obres més acabades la versió de les poesies de Heine i la del Faust de Goethe. Amb tot, no hi ha dubte que el que més l’acredita, com a artista, és la seva producció poètica en llengua catalana, en la qual no deixava de veure’s l’estudi dels nostres clàssics sota el vestit dialectal de la parla viva valenciana. Les poesies aplegades sota el títol El barranc dels Algadins, la seva cèlebre La barraca i la composició A la Reina dels Jocs Florals abonen el que diem. Amb la mort de Teodor Llorente, València està de dol. I estant-ho València, ho està la gloriosa pàtria catalana de la qual forma part, com ho proclama la història i com no deixen de reconèixer amb orgull els escriptors valencians de les generacions joves. [...]
