Troben al Marroc fòssils que podrien ser d'un avantpassat proper de l''Homo sapiens'

BarcelonaL'origen africà, en lloc d'eurasiàtic, de l'Homo sapiens guanya pes arran de la descripció i datació de restes fòssils trobades en un jaciment de Casablanca (el Marroc), que aporten noves proves sobre l'Àfrica com a lloc de naixement de l'espècie humana. Així es desprèn d'un estudi liderat per l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a Leipzig (Alemanya), i publicat aquest dimecres a la revista Nature.

Els científics consideren que el darrer ancestre comú entre els humans moderns, els neandertals i els homínids denissovans (anomenats així per les coves de Sibèria on es van trobar) va viure fa entre 765.000 i 550.000 anys, però la incògnita principal és on va habitar. Descobriments com l'Homo antecessor a la serra d'Atapuerca (Burgos), datat fa 800.000 anys, apuntaven que aquest vincle ancestral s'havia produït a Europa. Tanmateix, els fòssils trobats al Marroc reforcen la teoria que l'homínid que va fer de nexe entre neandertals i sàpiens prové d'Àfrica. Tal com informa Efe, les restes descrites són una mandíbula adulta gairebé completa, una segona meitat de mandíbula adulta, una mandíbula infantil, nombroses dents i vèrtebres.

Totes les restes van ser desenterrades el 2008 en una cova al jaciment Thomas Quarry I de Casablanca. El territori que envolta la ciutat marroquina ha comptat amb les condicions ideals al llarg de milers d'anys per a la conservació de fòssils i restes arqueològiques del Plistocè. Els investigadors han estudiat, mitjançant la datació magnetostratigràfica d'alta resolució, tant les restes fòssils com els sediments circumdants, i conclouen que corresponen a fa uns 773.000 anys, explica a Efe un dels autors, Asier Gómez, investigador de la Universitat del País Basc.

Gómez ha format part del vast equip internacional i multidisciplinari que s'ha encarregat de descriure les restes. En concret, ha estudiat les vèrtebres cervicals i toràciques trobades i les ha comparat amb altres peces similars d'homínids prèviament estudiades. La clau, segons detalla, és que els fòssils de Casablanca són morfològicament diferents de l'Homo antecessor trobat a Atapuerca, cosa que implica l'existència d'una diferenciació regional entre Europa i el nord d'Àfrica des de finals del primer dia Plistocè (fa entre 1,8 milions i 780.000 anys).

Les restes de Casablanca mostren una barreja de trets antics, observats en espècies com l'Homo erectus, i d'altres de modernes, que es troben a l'Homo sapiens i els neandertals. Això indica que corresponen al període en què els llinatges humans eurasiàtics i africans van començar a diferenciar-se a finals del Plistocè primerenc. Gómez subratlla que la troballa "ajuda a entendre millor com va ser l'avantpassat comú entre el neandertal i el sàpiens, i subratllar la divisió entre els uns i els altres, que es devia produir fa més de 800.000 anys". L'investigador de l'àrea de Geologia de la Universitat del País Basc destaca que la descripció tan precisa que han aconseguit de les restes ha estat possible no només gràcies a les noves tecnologies, sinó al caràcter multidisciplinari de la investigació, que ha inclòs experts en nombroses àrees científiques, cosa "fonamental per entendre l'evolució humana".

"Aquest estudi omple un buit clau del registre africà just a prop de l'interval en què la genètica situa la separació entre el llinatge que acabarà a l'Homo sapiens i el neandertal", assenyala Juan Ignacio Morales, investigador a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. "Els homínids de Casablanca podrien entendre's, en termes generals, com un equivalent africà d'Homo antecessor, en el sentit que tots dos representarien formes evolucionades d'Homo erectus en dos extrems del Mediterrani en dates pròximes, amb una anatomia que combina trets primitius i moderns", explica Morales. La diferència és que "l'Homo antecessor (Atapuerca) mostra trets que el situen, en conjunt, més a prop de la trajectòria neandertal eurasiàtica, mentre que el de Casablanca s'interpreta com més proper a les poblacions africanes que desembocaran a Homo sapiens", afegeix Morales. La nova investigació, coincideixen els experts en aquest camp científic, reforça la idea que la diferenciació regional entre Europa i el nord d'Àfrica va començar al Plistocè primerenc i posa el focus al Magrib com a regió clau per entendre aquesta fase de diversificació.