Michael Jackson per celebrar el dia dels nens
El dia de Reis, una data en què la canalla és la protagonista i es participa d’un ritual familiar, TV3 va tenir la fina ironia de rematar la jornada programant un Sense ficció sobre Michael Jackson. Meravellós! Quina subtilesa. Quin gran do de l’oportunitat. Això sí que és concebre la programació televisiva des d’una reflexió profunda i de servei. Res més adequat per acomiadar el dia de Reis que oferir un documental hagiogràfic i acrític que celebra un artista sobre el qual recauen greus acusacions de pederàstia. És la demostració fefaent de la consciència sobre el valor simbòlic que tenen els continguts televisius. El documental This is it recull els assajos finals de Michael Jackson per a un seguit de concerts que no es van arribar a fer mai a causa de la seva mort sobtada el juny del 2009. Com a exercici documental, és un treball interessant, que exhibeix el talent indiscutible de Jackson. La seva mort en ple procés de creació condiciona la lectura del que veiem. This is it és un tribut en tota regla. És un acte de veneració del mite, amb una intenció fins i tot històrica. És la demostració d’allò que hauria pogut ser i no es va arribar a veure, amb un caràcter retrospectiu i elegíac.
El problema és que després d’haver vist altres documentals, com Leaving Neverland i la seva seqüela, estrenada l'any 2025, es fa molt difícil veure un retrat tan parcial de l’artista sense tenir al cap una vida amb episodis sòrdids, denúncies, acusacions greus i unes excentricitats obscenes. La relació de Michael Jackson amb les criatures és, com a mínim, opaca, inquietant i tèrbola. Jackson és un personatge molt més complex i amb ombres molt fosques que fan més difícil contemplar la preparació del seu darrer gran xou sense fer-se més preguntes. Setze anys després de la seva mort, també observes la figura del mite amb més distància, percebent com es van normalitzar les singularitats del personatge. La tesi de la separació de l’obra de l’autor és una operació teòrica però no una experiència real de percepció. No podem esborrar de la nostra ment el context d’allò que estem mirant. No podem anul·lar la memòria mediàtica ni els conflictes morals que ens suposa aquesta figura. Separar l’obra de l’autor pot ser una acció de militància però no un fet cognitiu. Les acusacions de pederàstia són un marc interpretatiu més que altera la lectura que podem fer sobre el seu cos, la seva conducta i els seus plantejaments artístics. This is it és un relat sense fissures. Però l’espectador ja té aquestes esquerdes interioritzades. I per això el documental provoca una dissociació. Et demana que admiris Jackson pel seu talent, però, a la vegada, vol invalidar una mirada crítica. Celebrar la figura de Michael Jackson ja costa, però fer-ho el dia que la infància és a l’epicentre cultural és un atreviment fins i tot còmic. Sembla una conyeta amb mala llet de la mateixa cadena.
