L’arquitecte i patriota Domènech i Montaner (1923)
Peces històriques
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’editorial publicat a 'La Veu de Catalunya' (29-XII-1923) dos dies després de la mort de Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1850-1923). Avui fa cent anys del traspàs d’aquest arquitecte, historiador i polític. En aquest article s’esmenten les seves aportacions al disseny de capçaleres de diari, elogiades per l’hemerògraf Josep Maria Miquel i Vergés en un article del 1934 a 'Revista de Catalunya' (transcrit en aquesta secció el 12 de juny del 2013). La capçalera que va dissenyar per a 'La Veu de Catalunya', anomenada “la perdiu”, esdevingué símbol del diari i de la Lliga, partit que l’editava.
La mort de l'il·lustre arquitecte i patriota Lluís Domènech i Montaner, que figurà en lloc preeminent en moltes diades memorables en la història contemporània de Catalunya, evoca algunes de les hores més decisives en el moviment catalanista. El seu nom restà íntimament lligat als primers temps de La Veu de Catalunya, de la qual fou un dels col·laboradors més eminents. La capçalera actual del nostre periòdic, igualment que les de La Renaixença i El Poble Català, havien estat dibuixades per ell. Catalunya perd amb la seva mort una de les figures més remarcables de les darreries del segle XIX i començaments del XX. Nasqué a Barcelona l'any 1850. Estudià a les escoles d'arquitectura de Barcelona i de Madrid (1870-1873), obtenint el títol professional el 1873. En el concurs celebrat l'any següent per a la construcció del monument fúnebre d'Anselm Clavé, obtingué el primer premi en col·laboració amb Josep Vilaseca. Un altre primer lloc l’aconseguí en el concurs celebrat en 1877 per tal de premiar un edifici que havia estat destinat a Escoles i Museus. El 1888 prengué part activíssima en la realització de l'Exposició Universal de Barcelona, decorant les habitacions destinades a la Reina Regent, i construint en dos mesos un hotel, que, per ocupar terrenys de la Junta d'Obres del Port, acabada aquella, hagué d'ésser aterrat; construí, a més a més, amb caràcter definitiu, el palau aleshores destinat a restaurant i que ara ocupa l'Escola Municipal de Música i Museu de Catalunya. Les seves obres més notables són el Manicomi de Reus, l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i el Palau de la Música Catalana, estatge de l'Orfeó Català. Havia projectat i construït moltes cases particulars, que es distingeixen per llur profusa decoració arquitectònica els elements de la qual estudià detingudament. Des de 1875 exercia el professorat a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, i, des del 1901, la Direcció. […] Fou elegit tres vegades president de l’Ateneu Barcelonès. Ocupà la presidència del partit Lliga de Catalunya i de la Unió Catalanista. Com a president de la Unió, preparà i organitzà, l’any 1892, l’Assemblea que redactà les famoses “Bases de Manresa”. En aquella Assemblea actuà de secretari Enric Prat de la Riba. L’any 1901 fou elegit diputat per Barcelona en les cèlebres eleccions dels quatre presidents, amb el doctor Robert, Albert Rusiñol i Sebastià Torres. L’any 1903 fou reelegit. Intervingué a les Corts en qüestions que afectaven Catalunya. Formà part de la Comissió que l’any 1888, en representació de les organitzacions econòmiques, anà a Madrid a expressar a la Reina Regent el que demanava Catalunya. És forta en la història de Domènech i Montaner la part que prengué en la concreció política del catalanisme. La seva carta al general Polavieja i la resposta d’aquest mostrant-se partidari de la Diputació Única Catalana i de la delegació de funcions de l’Estat a les Regions són documents d’una gran transcendència en la nostra vida pública. [...]
