L’OBSERVADORA

Any a la vista

Ni tot està per fer ni tot és possible, però potser només val la pena viure com si fos així. Estrenem l’any amb una dosi de realisme de cavall, delicadesa del 2017. Som una mica més savis, però també una mica més vells, i tenim al davant la feina de buscar l’equilibri entre futur i passat, entre les lliçons que hauríem d’haver après i les que vindran. El 2018 serà un any apassionant i ho hem volgut reflectir en aquest diari d’inici d’any. Tenim al davant molts desafiaments i també serà cosa nostra que esdevinguin oportunitats per construir un futur millor.

Espanya, on vas?

Haurem de continuar esmerçant esforços en la construcció d’un país millor, i només ho podrem fer si hem après les lliçons del 2017. La tensió permanent és difícil de conciliar amb les decisions a llarg termini que necessita una societat per avançar estratègicament. Catalunya necessita una legislatura llarga i que el bon govern faciliti l’acompliment del principal objectiu dels pròxims anys, que és ampliar la base social sobiranista, independentista i lluitar contra la zitzània de la fractura social. Ciutadans i les restes del PP a Catalunya tenen l’objectiu d’empastifar l’independentisme mostrant-lo com si fos un objectiu insolidari d’uns quants puristes uniformes en origen, llengua i aspiracions. La seva política de la por destinada als catalans d’origen immigrant ha tingut efecte, i no per més menyspreable és menys efectiva. El gran objectiu del 2018 ha de ser ampliar la base social independentista, i només es farà des del respecte a la diversitat i a les idees i la capacitat de convèncer que l’objectiu no és cap altre que tenir un país millor per a tothom.

Mentrestant, a Espanya els tribunals han agafat el relleu al govern del PP i el càstig als líders independentistes sembla que es mantindrà. Es van construint els arguments del cas i amb una gran desvergonyiment es va perfilant un cas contra les idees polítiques. Un cas de consciència contra drets polítics exercits pacíficament. El Madrid polític comença a remoure’s amb l’ascens de Ciutadans, que compta amb grans suports dins del món econòmic i dels mitjans de comunicació privats. Qualsevol dia sortirà Albert Rivera amb el blazer blau creuat d’Adolfo Suárez, aquell gran anunci de la democràcia sorgit del Movimiento, anunciant la nova Espanya autonòmica 2.0 i el missatge es vendrà com una alternativa rejovenida del PP d’Aznar.

La fragilitat del benestar econòmic hauria de ser tinguda en compte en l’equació del 2018. Després d’una crisi cruel, el creixement s’ha mantingut per sobre del 3% entre el 2015 i el 2017. Però s’allarga la incertesa a Catalunya i tindrà conseqüències sobre l’economia pròpia i sobre l’espanyola, que estan íntimament vinculades. L’euro barat, que ha impulsat les exportacions, el baix preu del petroli i els tipus d’interès al 0% han estimulat l’economia, però la retirada del dopatge de la compra de deute per part del Banc Central Europeu pot repercutir en l’encariment del finançament. Sant Mario Draghi ha sigut el gran benefactor de l’economia espanyola en els temps de crisi, però els estímuls es revertiran i l’economia haurà d’estar en bones condicions per adaptar-se. En aquest sentit, els desafiaments de l’economia catalana són els mateixos que sempre dilaten irresponsablement els successius governs espanyols i que haurien d’anar a la reforma del cor del sistema de pensions, el de finançament i el del mercat laboral per millorar la competitivitat i els sous.

On ets, Europa?

L’Europa dels estats viu moments d’inèrcia per les reformes introduïdes in extremis durant la crisi, però sense motors de renovació interna ni lideratges més enllà de l’estrella de Macron i, sobretot, d’Angela Merkel -que viu, però, dificultats internes en la política alemanya que debiliten el seu paper europeu-. El 2018 serà l’any de la negociació del Brexit i de la nova fesomia de la UE. Veurem si Europa desperta els seus valors o va envellint i arnant-se.

Però en l’àmbit internacional el més important és que el món continuarà en mans d’un mascle an-alfa-bet. Donald Trump, amb un discurs simplista i de fals orgull patrioter dirigit als treballadors blancs desposseïts per la crisi i descol·locats per un món sense fronteres que els deixa fora de joc, continuarà erràtic i capriciós, infantil i immadur com el descriuen els que hi han treballat. Un mascle alfa en un món on moltes dones a tot arreu han decidit que estan disposades a fer-se respectar. Han deixat de demanar permís i d’escoltar de la boca d’un home, pacientment i amb cara de sorpresa, allò que ja saben o fins i tot allò de què són expertes.

La feminització del món serà una de les notícies del 2018. Si a Hollywood es van descalçar i van portar pantalons a les catifes vermelles, ara han denunciat els depredadors sexuals que es creuen amb drets sobre les dones. També és clau el paper de les dones en els canvis que estan experimentant l’Aràbia Saudita i l’Iran, on l’última revolta va iniciar-se amb una manifestació de 200 dones amb xador per protestar per l’increment del preu dels aliments, exactament dels ous. L’Iran, Corea, l’Aràbia Saudita i Rússia seran països en els quals fixar-se aquest any. També els EUA i els nostres veïns europeus. Aquí caldrà continuar lluitant per la defensa de les idees amb racionalitat i l’estratègia en el llarg termini.

Més continguts de