13/12/2021

El valor del que va fer Assange

2 min

La justícia britànica ha obert decididament la porta a l’extradició de Julian Assange , el periodista fundador de Wikileaks, als EUA, en contra del parer inicial d’una altra magistrada que va denegar aquesta extradició, a causa de l’elevat risc que Assange cometés suïcidi, pel seu fràgil equilibri mental. Les imatges de la seva detenció el mes d’abril de 2019 a l’ambaixada de l’Equador, on va passar set anys reclòs, ja mostraven un greu deteriorament del seu estat físic i psíquic.

L’advocada i parella de Julian Assange, Stella Morris, ha presentat recurs a la decisió dels magistrats britànics, al mateix temps que recorda l’existència d’un pla del servei d’intel·ligència dels EUA (la celebèrrima CIA) per segrestar i assassinar Assange, durant el mandat de Trump. Morris també ha fet públic que, a finals d’octubre passat, Assange va sofrir a la presó d’alta seguretat de Belmarsh (on està reclòs, a prop de Londres) un vessament cerebral que li ha causat pèrdues de memòria i danys neurològics. En el pla de la CIA per eliminar-lo, sembla que hi havia un component de revenja personal per part de l'exdirector de l’agència, Mike Pompeo, ofès perquè Wikileaks va significar “la pèrdua de dades més gran de la història de la CIA”.

Tot indica que, fins i tot en el cas que sigui finalment extradit als EUA, ja no quedarà gaire cosa d’Assange perquè la justícia americana pugui castigar-lo. Assange ha estat literalment trinxat, i el seu ingrés en una presó federal dels EUA (entre les garanties de seguretat que la justícia nord-americana ha presentat a la britànica, hi ha que no se’l farà ingressar a la presó de màxima seguretat ADX) seria, com ha denunciat el també periodista i realitzador de documentals John Pilger, una “mort en vida”. Amnistia Internacional i un moviment civil també internacional a favor de la causa d’Assange segueixen reclamant la seva llibertat, que podria produir-se mitjançant un indult del president Joe Biden. En el seu moment, el mateix Trump (se suposa que després de descartar el pla d’eliminar-lo) va oferir l’indult a Assange, a canvi que negués el paper de l’anomenada “trama russa” a les eleccions nord-americanes de 2016, concretament en la publicació dels correus electrònics de la candidata demòcrata, Hillary Clinton.

Assange ha estat difamat no tan sols per la CIA, sinó també per tots aquells periodistes (generalment de dretes, però també de l’esquerra panxacontenta) que han sentit gelosia d’allò que l'ha dut aparentment a perdre, però que al capdavall és el seu triomf: l’exercici de la llibertat d’informació i d’expressió en el món suposadament lliure i democràtic. No és exagerat afirmar que el zel periodístic (els seus detractors en diran messianisme) l’ha dut a immolar-se. Alguns diran que no ha valgut la pena. Però el cert és que va fer una passa endavant que acredita el valor de la llibertat de premsa. Ho hauríem d’agrair especialment aquí, on s’intenta fer passar la propaganda com a periodisme d’investigació.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats