Atemptat mortal contra el general Prim (1870)

De dues cròniques des de Madrid —traducció pròpia— a Diario de Barcelona (30-XII-1870/1-I-1871) sobre l’atemptat contra el general Joan Prim i Prats (Reus, 1814 - Madrid, 1870). Avui és el 155è aniversari de la seva mort a causa de les ferides patides tres dies abans en sortir del Congrés. Militar rellevant sobretot per la campanya del Marroc i polític progressista, molt influent a l’Espanya del seu temps, Prim havia accedit l’any 1869 a la presidència del consell de ministres quan s’iniciava l’anomenat Sexenni Revolucionari.

Madrid, 28 de desembre de 1870. L’atemptat contra la vida del general Prim, president del consell de ministres, perpetrat ahir a la nit al carrer del Turco, ha excitat com és natural de manera profunda l’atenció pública. A dos quarts de vuit del vespre, el general Prim i el ministre Sagasta van sortir del palau de les Corts després de fer barrila amb diversos diputats al saló de conferències; el president del consell va convidar Sagasta a pujar al seu cotxe, però al ministre de la Governació el va retenir una pretendent [sic]. Prim va pujar al carruatge amb els seus ajudants, Nandin i Moya. El cotxe va sortir pel carrer del Sordo cap al del Turco. En aquest carrer hi havia dos carruatges entravessats que no se sap si eren cotxes de punt o de particulars. Es creu que estaven posats allí per obligar el cotxe del president del consell a aturar-se, com així va succeir. L’ajudant Moya va veure que els apuntaven amb armes de foc i va dir al general que baixés perquè els anaven a disparar. En efecte, des de les portes d’un cotxe van disparar diversos trets que van ferir el general Prim a la mà i a l’espatlla esquerres, i l’ajudant Nandin a la mà dreta. L’altre ajudant, Moya, va resultar miraculosament il·lès. El cotxer, en sentir els trets, va esperonar cuita corrents els cavalls i va envestir en la seva carrera un dels cotxes aturats. Els assassins van aprofitar que el carrer era solitari, com gairebé sempre, i més encara perquè ahir nevava a Madrid, i van escapar sense que ningú els aturés. Les ferides del general Prim han obligat a amputar-li el quart dit de la mà esquerra, i de la ferida a l’espatlla, que és la més important, li han extret dues bales esfèriques. N'hi queda una altra en un lloc que no presenta perill. Les bales van circular sense trencar l’os ni l’articulació, per la qual cosa el general Prim va poder treure’s ell mateix l’abric en arribar a casa seva. Aquest matí han detingut un sospitós de cometre l’atemptat. També estan detinguts els cotxers dels dos carruatges entravessats al carrer del Turco.

Madrid, 1 de gener de 1871. [...] El general Joan Prim va morir ahir a causa de l’atemptat que va patir poques hores abans que arribés a les costes espanyoles el príncep Amadeu de Savoia, duc d’Aosta [Torí, 1845 - 1890], escollit per les Corts com a rei d’Espanya [l’anomenada Revolució Gloriosa de 1868 havia expulsat els Borbons del país]. El nou monarca devia principalment la corona espanyola a Joan Prim, president del Consell. No es pot ignorar, en conseqüència, que la mort del general Prim, esdevinguda en inaugurar-se el nou regnat, és un succés de suma gravetat, però mantenen la nostra esperança les moltes proves de patriotisme que en aquests darrers dies s’han vist a Madrid, i confiem que els horrors de l’anarquia i de la guerra civil apaivagaran les passions, encara que sigui temporalment, per tal que no haguem de ser escarni dels estrangers i víctimes de les nostres discòrdies.