09/02/2024

Professorat i autoritat: un canvi social?

3 min
Entrar a l’aula amb més de
40 anys: professors de vocació tardana

Gran part de la conversa diària amb els meus companys i companyes de feina en reunions d'equip docent, en estones de pati i als passadissos, gira al voltant de la profunda preocupació per les condicions de treball extremadament difícils que estem enfrontant actualment. 

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En els darrers anys hem estat testimonis d'un preocupant augment dels problemes de conducta per part de l'alumnat, així com d'una alarmant manca d'educació i respecte cap al professorat. Aquestes condicions han creat un entorn laboral summament estressant i, en molts casos, impossible de gestionar adequadament. 

Els problemes de conducta dels estudiants han arribat a nivells sense precedents, la qual cosa dificulta enormement la nostra capacitat per impartir classes de manera efectiva. El constant desafiament, la manca d'atenció i la manca de respecte cap a les normes acadèmiques i de convivència fan que sigui gairebé impossible mantenir un ambient d'aprenentatge productiu. 

Ens trobem amb situacions en què ens veiem obligats a lluitar amb interrupcions constants, comportaments disruptius, manca de col·laboració per part dels estudiants i fins i tot situacions de violència verbal o física. Això no només afecta la nostra salut emocional i benestar psicològic, sinó que també posa en perill la qualitat de l'educació que podem oferir als nostres alumnes. 

A més, la manca de recursos i suport per part de les autoritats educatives per abordar aquests problemes agreuja encara més la situació. Ens sentim desprotegits i desemparats davant d'aquestes circumstàncies, sense els mitjans necessaris per fer front als reptes a què ens enfrontem diàriament a l'aula. 

Després dels resultats de l'informe PISA, ningú ha baixat a les trinxeres, a primera fila on som nosaltres dia a dia, per observar que, realment, la resposta al perquè d'aquests mals resultats està en l'ambient d'aprenentatge, que ja no és l'adequat per poder impartir continguts. I això ja ve de lluny. Per què, si no, creieu que s'ha gamificat l'aula? Per què tantes metodologies innovadores i digitalització? Per mantenir l'alumnat distret i concentrant la seva atenció en una activitat més de 15 minuts seguits, ja que actualment és impossible explicar continguts amb un retolador i una pissarra. Ja no parlo només de la primària i l'ESO, parlo d'estudis postobligatoris com el batxillerat i cicles formatius, on succeeix exactament el mateix. Poder impartir una classe d'una hora seguida és una missió impossible sense que durant aquest temps no s'hagin produït múltiples interrupcions absurdes (xiulets, crits, llançar boletes, atacs de riure, etcètera). 

A més, és preocupant observar que les famílies donen suport a aquest tipus de comportaments i manques de respecte i posen en tela de judici totes les nostres actuacions. Els seus fills sempre tenen la raó. Justifiquen la mala educació i el mal comportament, o els excusen. 

Cal entendre que aquest problema no només afecta el nostre entorn educatiu, sinó que té conseqüències profundes en la societat del futur. Estem vivint un canvi social en la manca de respecte cap a l'autoritat, el qual afectarà tots els àmbits de les relacions socials i l'estructura democràtica de la nostra societat. Està de moda desafiar l'autoritat, i el professorat ja no en tenim cap, d'autoritat. La que hauríem de tenir, ara la tenen les famílies, la direcció dels centres, el departament, l'alumnat, i no pas nosaltres, que som els professionals que necessitem aquesta eina, sense la qual no es pot posar ordre i crear un clima positiu de convivència que faciliti l'aprenentatge. 

Cada dia hi ha menys persones que es vulguin dedicar a aquesta professió, que comporta hores i hores de feina infinita, mal pagada, i amb unes dosis d'estrès que superen en molt el que seria acceptable. 

El professorat aguantem i aguantem aquest clima diari, cada hora, cada minut, i ja ho vivim la majoria com una cosa habitual a la qual ens hem d'acostumar. Com si fos una cosa lletja, culpa nostra, un secret a guardar. Quan realment és un gravíssim problema social, un canvi social que comportarà amb tota probabilitat nefastes conseqüències en tots els àmbits.

Marta Sanahuja Balart és psicòloga i professora de cicles formatius
stats