Àvies del món, uniu-vos!
Més de 2.000 dones suïsses, amb una mitjana d'edat de poc més de 70 anys, han demandat el govern del seu país argumentant que ha violat els seus drets humans bàsics perquè no ha fet prou per respondre al canvi climàtic.
La demanda presentada al Tribunal Europeu de Drets Humans cita investigacions que mostren que les persones grans tenen més dificultats a l’hora de regular la temperatura corporal i més probabilitats de morir en onades de calor. Dos tribunals suïssos havien desestimat la demanda.
A finals del mes passat, mentre el tribunal europeu assumia el cas, una multitud de dones amb els cabells grisos, que s'autodenominen Associació de Dones Grans Suïsses per a la Protecció del Clima, es van reunir davant del Tribunal d'Estrasburg, a França, amb flors i bombolles de sabó i fent sonar esquelles. Quan les vaig veure en una foto, vaig somriure perquè m’hi vaig reconèixer. Aquesta és la manera típica d'actuar de les àvies per protegir el nostre ecosistema: amb alegria, energia i amabilitat. Quan dic àvies em refereixo a totes les dones grans que es preocupen pels altres.
Formo part d’un grup que es diu Protectors de l’Aqüífer. El vam crear ara fa 13 anys per evitar que l'oleoducte Keystone XL passés per Nebraska, casa nostra, i, sorprenentment, l'empresa va cancel·lar el projecte el 2021. Des de llavors hem dut a terme diverses accions, com ara intentar, tot i que vam fracassar, aturar la construcció d'una gran planta de processament de pollastres pels riscos que comportava en malalties i contaminació. Hem treballat per l'energia neta, per millorar la legislació ambiental i per l'elecció de candidats que governin per mitigar el canvi climàtic. La major part dels membres del grup són dones grans.
Aquest tipus d’accions poden sorgir de l'amor o de la ira. Les dones grans saben que el més eficaç és liderar amb amor. Per exemple, el nostre grup va organitzar una campanya de "Gràcies per avançat" per animar el nostre governador d’aquell moment, Dave Heineman, a aturar l'oleoducte Keystone XL. Durant setmanes, cada dilluns li portàvem rams de flors, manualitats i magdalenes fetes a casa, tot acompanyat de cartes. Hem convocat rodes de premsa per entregar pastissos, acabats de sortir del forn, als legisladors que prenien bones decisions pel que fa als recursos del nostre estat. Aquestes accions semblen innocents, però van ser sorprenentment efectives per fer que els legisladors lluitessin per les nostres causes.
Per descomptat, dins del moviment ecologista hi ha molts bons homes, inclòs el meu amic Bill McKibben, fundador del grup climàtic 350.org, però les dones han liderat el camí. Penseu en Rachel Carson, l'autora de Primavera silenciosa, que va propiciar un control més estricte dels pesticides; Jane Goodall, la investigadora i conservacionista dels ximpanzés; Winona LaDuke, l'economista i activista nativa nord-americana; Wangari Maathai, guanyadora del premi Nobel de la pau el 2004 per la seva tasca mediambiental a l'Àfrica, i Berta Cáceres, que va ser assassinada a Hondures per protegir les terres indígenes.
L'activista ecologista Joanna Macy ha dedicat gran part de la seva llarga vida al que ella anomena "el treball que reconnecta". Es tracta de tallers per tractar la desesperança i l’empoderament en grups d'arreu del món. El seu model de formació és el millor que conec per transformar el dolor, la ira i la impotència en acció i empoderament. Sobre la crisi actual, Macy diu: "Com més fosca és la circumstància, més brillant serà la reacció".
Moltes dones de la meva comunitat treballen en causes ambientals. Després que el seu fill fos diagnosticat amb una malaltia gastrointestinal que la va portar a ser més conscient de la contaminació per pesticides i fertilitzants, Susan Seacrest va crear la Fundació d'Aigües Subterrànies. Janece Mollhoff, coronel i infermera de l’exèrcit jubilada, és membre d'una junta pública que lluita per posar fi a les plantes de carbó i moure’ns cap a l'energia neta. D’altres fan campanya per reduir els plàstics, per educar els habitants de Nebraska en les maneres que té de cuidar la terra la tribu índia dels omaha i per desenvolupar un pla d'acció climàtica per a Lincoln, la ciutat on visc. Són només alguns exemples. Moltes altres dones treballen per regular les explotacions ramaderes industrialitzades i l'agricultura industrial i per promoure l'agricultura regenerativa i els horts comunitaris.
La mateixa naturalesa que ens porta a bressolar els nadons i col·laborar amb organitzacions que reparteixen menjar als més desfavorits ens porta a cuidar la Terra. Som empàtiques en el sentit més ampli del terme. Ens preocupem de tots els que pateixen, ja sigui un nen, un aqüífer, un ós polar o un bosc.
Som alegres però serioses, i amb més de 60 anys fa dècades que acumulem habilitats per a la vida. Som pacients, persistents i fermes en la defensa dels vulnerables. Com han fet les àvies durant centenars de milers d'anys, sabem que la nostra feina és estimar i protegir tots els nens ara i en les generacions futures.
Les dones grans no suposem una amenaça, però som poderoses. Les dones líders fan múltiples tasques alhora i estableixen connexions amb altres grups i causes. Els drets dels pobles indígenes, la justícia social, el control local dels aliments i l'energia i la democràcia formen part d'una gran causa: el respecte i la preservació de la vida. Som els arbres mare del bosc: nodrim tot el nostre entorn.
Estem informades sobre el canvi climàtic. Sabem que no té sentit invertir diners en un fons per a la universitat o estalviar per a l’herència familiar si els nostres nets han de viure en un planeta amb l’aire, la terra i l’aigua contaminats i s'han d’enfrontar a temperatures insuportables i a tempestes catastròfiques constants. Per garantir el futur dels nostres nets, hem d'aturar la crema de combustibles fòssils, plantar arbres, netejar el planeta i protegir la biodiversitat.
L'antídot contra la desesperança davant el futur dels nostres nets és l'acció. Salvar la Mare Terra i gaudir de les seves recompenses està profundament relacionat. És la nostra alegria el que ens dona la força per fer-ho.
La crisi ambiental ens demana transformar les relacions fonamentals entre nosaltres. Mentre treballem per fer que la Terra segueixi sent viable, aprenem que no hi ha un nosaltres i un ells. Estem interconnectats de totes les maneres possibles.
Espero que les dones suïsses ens inspirin a totes per unir-nos i salvar no només els nostres nets sinó tots els nets del món, així com els nets de la guineu i de la granota, del narval i dels ocells siàlia.
Mary Pipher és psicòloga clínica i autora de diversos llibres
Copyright The New York Times
