2.000 àvies suïsses porten l'emergència climàtica a la justícia europea

BarcelonaUn grup de dones grans de Suïssa vol aconseguir una fita històrica: que el Tribunal Europeu de Drets Humans declari l'emergència climàtica com una violació dels drets humans. El judici que podria dictaminar això ha tingut lloc aquest dimecres, en una única sessió pública de prop de tres hores que ha quedat vista per a sentència. Els 17 magistrats que conformen el gran jurat d'aquest tribunal han sentit els arguments d'aquestes dones, que després de sis anys de lluita judicial al seu propi país han decidit portar el seu govern davant de la justícia europea per reclamar-li accions més contundents contra la crisi climàtica.

"La protecció davant del canvi climàtic és un dret", deia a l'ARA Rosmarie Wydler-Wälti, presidenta de Sèniors Climàtics de Suïssa, organització formada per més de 2.000 dones jubilades suïsses que han impulsat la demanda. "Nosaltres, dones i d'avançada edat, som el grup de població que més està patint alguns efectes del canvi climàtic, com les intenses onades de calor, que són cada cop més freqüents", explicava Wydler-Wälti per telèfon des d'Estrasburg. Ella té 75 anys, en la mitjana d'edat de les dones que signen la denúncia i que han rebut l'ajuda de Greenpeace. "El nostre govern no està fent prou per evitar l'escalfament d'1,5 ºC, en absolut: han signat l'Acord de París, però amb les polítiques que fan superarem els 2 ºC segur", es queixa.

De fet, la seva reclamació a Estrasburg pot ser un precedent molt important, en cas que el tribunal els doni la raó i forci el govern suís a protegir els drets humans d'aquestes dones amb una política més contundent de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però el de les àvies suïsses no és l'únic cas climàtic que arriba a Estrasburg. Aquesta mateixa tarda, el gran jurat escoltava també els arguments en el cas presentat per l'alcalde de Grande-Synthe (Alts de França), Damien Carême, que denuncia el govern francès pels impactes que la crisi climàtica està tenint en la seva població, amenaçada per la pujada del nivell del mar.

I encara hi ha un tercer cas, que probablement es jutjarà després de l'estiu, impulsat per organitzacions de joves de Portugal, que en aquest cas denuncien 32 països que consideren que no estan fent prou per lluitar contra l'emergència climàtica que amenaça el seu futur, entre ells Portugal i també Espanya. En aquella vista, els advocats de tots els països denunciats podran argumentar la seva posició de forma pública davant del tribunal, com ha fet aquest matí el govern de Suïssa, que deia que està fent tot el que pot contra l'escalfament global.

"M'ha decebut molt el nivell de debat en la intervenció dels dos homes que parlaven en nom del meu govern", admetia Wydler-Wälti, però es mostrava esperançada perquè "les preguntes que han fet els jutges del gran tribunal demostraven que havien fet els deures i que s'han llegit els informes de l'IPCC". El Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) és el grup de científics climàtics més important del món, que assessora l'ONU i tot just la setmana passada va fer públic el seu últim informe, on deixava clar que els governs no estan reduint emissions al ritme que caldria per evitar els pitjors efectes de la crisi climàtica.

El Tribunal Europeu de Drets Humans vol esperar a sentir els tres casos per emetre sentència, ja que el que dictamini en un d'ells estableix precedent per als altres. "La decisió que emetrà probablement a finals d'any serà una decisió final, que podria definir que l'emergència climàtica suposa una vulneració de drets humans i que, per tant, els governs han de prendre mesures per evitar-ho", explica també per telèfon Georg Klingler, expert de Greenpeace Suïssa que assessora l'organització formada per les àvies del seu país. "Fins i tot podria fixar alguna reducció mínima d'emissions que haurien de fer els governs", apunta, en l'escenari més optimista de tots.

Fins ara, la justícia suïssa ha desestimat les denúncies de les àvies: ha desestimat considerar-les víctimes de la crisi climàtica i també ha dit que fins que no se superin els 1,5 ºC de temperatura no es pot considerar que el govern suís estigui incomplint cap compromís. "La crisi climàtica és la pitjor amenaça per als drets humans actualment, ho diu la mateixa Convenció de l'ONU pels Drets Humans, i confiem que el tribunal europeu ho entendrà així", deia Klingler.

De fet, aquests tres casos que arriben a Estrasburg formen part d'una dinàmica de l'activisme climàtic, que cada cop en més llocs opta per la via judicial per forçar els governs a fer més contra l'escalfament global. Tant als Països Baixos com a França ja hi ha hagut sentències favorables, que forcen els respectius governs a prendre mesures. Però una sentència similar per part del Tribunal Europeu "seria molt potent", diu Klingler, perquè aquest tribunal té jurisdicció en matèria de drets humans sobre els 46 països del Consell d'Europa.