El Barça no jugarà a Miami, quin disgust

Haver d’anar a Miami a jugar un partit de Lliga era una mala idea, però el negoci del futbol està tan necessitat de pasta que van fer que semblés una idea genial, i per això el Barça lamenta adoloridament l'"oportunitat perduda per expandir la imatge de la competició a un mercat estratègic".

Que sí, que quan juga el Barça hi ha milions de persones a tot el món que deixen el que estan fent, fins i tot dormir, i els culers de la costa est americana estaven bojos amb el partit. Però amb lligues de 20 equips, Champions, Copes, Supercopes espanyoles en aquest paradís dels drets humans que és l'Aràbia Saudita i constants interrupcions pels partits de seleccions, només faltava carregar més els jugadors anant a jugar contra el Vila-real a Miami (esclar que, ben mirat, un avió a Miami no deu trigar gaire més que un tren a Vila-real).

Els propietaris del negoci estan fent realitat el seu somni humit, que és que el futbol sigui com el bàsquet, amb partits cada dos o tres dies, i caixa cobri. Total, pels aficionats locals no cal patir, que ja fa anys que saben que com que no paguen, no manen (no paguen al nivell que paguen les cadenes o els patrocinadors), i d’ells només se n'espera que facin de figurants per a la tele i que no molestin amb crits de “Tebas, ¡vete ya!”. En fi, d’un futbol en què el teu equip juga la meitat dels partits amb una samarreta que no és la seva, què se'n pot esperar?

Si la Lliga vol créixer, abans d’embrancar-se en partits transatlàntics, que li pregunti a la Premier anglesa com ho fa per ingressar molt més sense collar tant el teleespectador. I el Madrid que no ens vingui dient que el partit a Miami no era “just”. Quines coses que fa dir l’enveja.