BBVA-Sabadell: que decideixin els propietaris
És evident que els propietaris dels bancs que cotitzen a borsa són els accionistes, com a la resta de les empreses amb presència als mercats. Amb més o menys proporció del capital, tots en tenen una part. Són aquests els que han de decidir si els surt a compte o no l'opa del BBVA al Banc Sabadell. Aquest dilluns comença el període per reflexionar-hi. Tenen fins al 7 d'octubre. El fet és que, tal com han evolucionat les accions a la borsa des de fa mesos, actualment els sortiria millor vendre-les al mercat directament més que no pas sumar-se a l'oferta del BBVA.
Encara que l'entitat presidida per Carlos Torres, que ja va provar aquesta operació el 2020 i no se'n va sortir amb un Sabadell més petit i més barat, insisteixi que "l'oferta és la que és", seria lògic millorar-la. És raonable que no ho admeti abans de fer-ho, però en tot cas hauria de ser una millora molt substancial.
Una millora que encara haurà de ser més important si no arriba al llindar del 50,01% que es va fixar perquè prosperés l'operació. Torres ha assegurat que si l'opa no surt "no passa res" i ha inclòs al fullet de condicions la possibilitat de conformar-se amb el 30%, tal com ha comunicat al regulador borsari dels EUA, la SEC. ¿En quines condicions deixaria això l'autonomia de gestió del Sabadell durant el període indicat pel govern espanyol?
El BBVA assegura que és només per una qüestió d'alinear l'opa amb la legislació espanyola i d'incloure tots els escenaris possibles, encara que no tenen per què produir-se, però és una porta que deixa oberta. En tot cas, si s'arribés a aquesta situació hauria de fer una altra opa un cop finalitzat el període actual per a la resta del capital i hauria de ser en efectiu, tal com estableix la normativa. I això encara complicaria i encariria més una operació que ja fa gairebé un any i mig que s'arrossega.
Als petits accionistes els ha arribat el moment de calcular si els surt a compte vendre les accions en el marc de l'opa. Per un cantó, han de veure si treuen millor rendiment si hi acudeixen que si no. Han d'assessorar-se. I és evident que des del BBVA els insistiran que és una oportunitat que no poden desaprofitar per formar part d'un banc més gros, mentre que el president del Sabadell, Josep Oliu, i la cúpula del banc vallesà els diran que l'oferta infravalora una entitat que es gestiona millor de manera independent.
Aquesta opa no és solament una qüestió econòmica i financera. També cal tenir en compte el punt de vista del consumidor –i la majoria dels accionistes tenen també aquesta condició– i l'interès general de la societat: ¿val la pena contribuir a reduir l'oferta bancària al mercat i deixar l'oferta en menys mans, permetent que de quatre grans bancs passem a només tres malgrat que Espanya és un dels grans països de la Unió Europea (UE) amb més concentració del sector financer? Són qüestions que han de meditar també, perquè potser per un potencial rendiment a curt o mitjà termini contribueixen a unes condicions de crèdit pitjors. És evident que una reducció de l'oferta i, per tant, menys competència, contribueixen a la llarga a empitjorar les condicions per a la demanda.
