Boques entreobertes per al Dia de la Dona

D'entre els homenatges de la premsa a les dones, amb motiu del seu dia, em quedo amb la crònica que, a La Vanguardia , signava Josep Sandoval. Arrencava amb un rotund: "La dona és l'ésser més precís i preciós de la creació" que desarma. I segueix amb un arravatament místic: "No només reafirma la seva posició en l'Univers, sinó que afronta, i venç, la batalla comuna potenciant les seves armes intrínseques". Quines armes? "Més enllà dels avenços que la medicina, la cirurgia i els tractaments posen al seu abast, les millores aparents són cada vegada més resultat de les seves metamorfosis interiors". Ahà. Però el millor és la fotografia: tres homes de certa edat i posició social, amb el cap inclinat en idèntic angle cap a una dona resplendent, dues de les tres boques masculines semiobertes. I encara m'enamora més el peu de foto: "L'alcalde Xavier Trias al costat del doctor Pere Barri, ahir a la nit al museu". Bravo per l'Àlex Garcia, autor de la imatge.

La tradicional mossegada de Boyero a Almodóvar

Poques tradicions tan entranyables com la inevitable crítica destroyer de Boyero cada cop que s'estrena un nou Almodóvar. Amb morbo afegit, per cert, des que El País -habitualment rendit als peus del director manxec- va fitxar aquest singular crític, procedent d' El Mundo . Algunes de les perles de la seva peça sobre Los amantes pasajeros : "L'acreditada gràcia de l'autor en aquesta ocasió sembla no haver nascut del seu cervell, sinó del gluti". "No entenc [...] en què es diferencia aquest producte de les comèdies porqueria de Mariano Ozores". "El que més li interessa és parlar de polles fins a l'extenuació". I així. La tradició, a més, funciona: abans de dinar ja era segona notícia més vista a la web.