05/08/2022

Els boscos del segle XXI

2 min
Uns boscos del Penedès en una imatge d'arxiu.

La manca de gestió dels boscos torna a ser notícia, en una situació d’extrema sequera i amb incendis devastadors. L’escenari és complex i ha de fer reflexionar: tenim més superfície boscosa, l’abandonament del seu aprofitament adoba el terreny per al foc, hem heretat un urbanisme desordenat amb urbanitzacions incapaces d’autoprotegir-se, i tot això sumat a l’impacte colpidor del canvi climàtic en uns boscos joves i fràgils. No en va, els bombers es passen l’any avisant que necessiten més recursos per protegir-nos. 

A Catalunya el 75% de la superfície forestal és de propietat privada. El Consorci Forestal de Catalunya agrupa els propietaris forestals de Catalunya implicats en la gestió del bosc, i amb gairebé 75 anys d'història és l’associació més important de propietaris de boscos privats. Nosaltres som silvicultors, propietaris forestals que treballem el bosc, així com el pagès té cura dels seus camps. Afortunadament, després d’un llarg període d’estancament, els productes forestals estan recuperant el paper que històricament han tingut, com a recursos estratègics per a l’economia i per al benestar de la població.

Tant a Catalunya com a Europa s'ha fet una aposta per la bioeconomia, que posa en valor  els productes que provenen del bosc i que representen un model econòmic i de consum més sostenible. A casa nostra, la revolució forestal ja s'està començant a veure i té un impacte en sectors com el de l'embalatge, la construcció, l'energia verda i el del suro. Però tenim molts deures per fer! Per reactivar les múltiples cadenes de valor cal facilitar la tasca als silvicultors i als professionals forestals que aposten pel sector. I sembla que l’administració ho comença a entendre, però cal encara un gran esforç per fer comprendre que tallar un arbre no és un crim, sinó tot el contrari. 

I també és necessari que l’esglaó més fràgil de la cadena, el dels treballs forestals, entri de ple en la professionalització dels seus treballadors i en la mecanització dels processos. Només així es podran optimitzar els productes no fusters, que són una alternativa en moltes explotacions, i incentivar els propietaris forestals i silvicultors, compromesos amb la gestió de les seves finques. 

Donat que la gestió sostenible dels terrenys forestals està considerada una finalitat d’interès general, i davant les profundes mancances en inversions en política forestal de les diferents administracions, ¿no tindria sentit pensar en un tractament fiscal que incentivi la inversió en la gestió i millora del nostre territori? Des de Catalunya vam fer una proposta de fiscalitat, que promou exempcions com les que beneficien els mecenatges culturals, per exemple, i que ja abracen les entitats forestalistes de tot l’Estat. Esperem que els nostres polítics, aquí i a Madrid, també se la facin seva.

Rosendo Castelló és president del Consorci Forestal de Catalunya