06/03/2021

Els brots verds de la solidaritat pel covid

5 min
Pensonal sanitari a l'Institut Guttman.

En una carta recent als seus col·legues del G-20, la secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, va assenyalar que un programa de vacunació contra el covid-19 veritablement global "és l'estímul més potent que podem donar a l'economia global". El món sembla molt allunyat d'aquesta meta, amb els països rics vacunant els seus habitants mentre els països de baixos ingressos encara han de rebre fins i tot les dosis de vacunes ja pagades. No obstant això, els primers brots de solidaritat estan començant a aparèixer, i ara toca enfortir la cooperació per nodrir-los.

Enfocar així les coses és essencial, perquè per reobrir l'economia global és necessari contenir el virus a tot arreu. Un estudi recent estima que, fins i tot si les economies avançades aconseguissin nivells òptims de vacunació a mitjans de 2021, igualment patirien pèrdues econòmiques de fins a 4,5 bilions de dòlars aquest any si els programes de vacunació dels països en desenvolupament segueixen anant endarrerits. Les que s'arriscarien més serien les economies obertes com els estats membres de la Unió Europea, Suïssa, el Regne Unit i els Estats Units, i les pèrdues en sectors com la construcció, la indústria tèxtil, el comerç minorista i els automòbils podrien superar el 5%.

La distribució de vacunes sense coordinació planteja, a més, greus riscos de salut. Deixar els països més pobres i necessitats fora de la cadena de subministrament ha causat les morts de molts treballadors sanitaris i personal d'infermeria de primera línia, que es necessiten desesperadament. Quan Guinea va declarar un brot d'Ebola al febrer, el món va confiar en els treballadors sanitaris del propi país per desplegar una campanya de contenció i vacunació. Sense aquests treballadors, el món és més vulnerable a futures pandèmies: per exemple, el 2014, un sol cas d'Ebola als EUA va causar pànic nacional quan es va propagar al personal sanitari que tractava el pacient.

Vial de la vacuna del covid.

Però està sent difícil assegurar una campanya global de vacunació ràpida. La implementació de l'accés global a la vacuna contra el covid-19 (Covax), creat per tres agències sanitàries internacionals per accelerar la producció i distribució de vacunes, necessita més diners. Altrament, els països més pobres es veuran obligats a desviar escassos recursos pressupostaris o alentir els seus programes de vacunació contra altres malalties com la poliomielitis, el xarampió i la meningitis.

També fan falta més fons per a l'Accelerador de l'Accés a les Eines contra el Covid-19, que l'Organització Mundial de la Salut i altres organismes col·laboradors han creat per desenvolupar exàmens, tractaments i vacunes per lluitar contra la malaltia. Segons una estimació, si els EUA aportessin 10.000 milions de dòlars a aquesta iniciativa, podrien salvaguardar fins a1,34 bilions de dòlars en producció nacional. La carta de Yellen al G-20 reconeix aquesta lògica, i el grup va acordar el 26 de febrer que garantir un accés equitatiu a les vacunes, diagnòstic i tractaments contra el covid-19 a tots els països "és d'una alta prioritat".

Però els diners no són l'obstacle més immediat. Els països africans que han demanat préstecs per adquirir vacunes han descobert que ja no en queden dosis a la venda. Tot i que el Covax ha aconseguit concloure alguns acords per a països en desenvolupament, l'1 de març havia lliurat només uns quants centenars de milers de dosis a Ghana i Costa d'Ivori. Un primer enviament va arribar a Nigèria el 2 de març. I Guinea ha administrat un total de 55 dosis fins ara.

Manifestació a Manila, Filipines, per una vacuna del covid gratuïta per a tothom.

Alguns culpen la propietat intel·lectual de la falta d'accés a la vacuna dels països en desenvolupament. A finals de 2020, l'Índia i Sud-àfrica, juntament amb algunes ONG, van fer una crida a l'Organització Mundial del Comerç perquè invalidés les normes de propietat intel·lectual vigents relacionades amb el covid-19, però la UE, el Regne Unit i els EUA s'hi van oposar.

Però les patents no són (encara) el problema. La farmacèutica nord-americana Moderna, que ha desenvolupat una de les vacunes aprovades, ha assenyalat que, mentre la pandèmia continuï, no farà complir els drets de les seves patents relacionades amb el coronavirus contra altres entitats que produeixin vacunes per combatre la malaltia. I AstraZeneca diu que mentre duri la pandèmia del coronavirus funcionarà "només cobrint els costos de producció i distribució".

No obstant això, aviat es farà necessari examinar aquestes disposicions. Pot ben ser que el règim de llicències voluntàries preferit pel Regne Unit i altres països rics sigui inadequat. Com a mínim, les autoritats haurien de considerar les llicències no exclusives i la transferència de tecnologies, com ha proposat John-Arne Rottingen, que encapçala l'Assaig de Solidaritat de l'OMS sobre tractaments per al covid-19.

Encara hi ha dos obstacles immediats. Primer, hi ha reptes per accelerar la producció. Cada vacuna és diferent i depèn de processos biològics i químics d'eficàcia variable l'escala dels quals de vegades és difícil d'augmentar. I la producció de la vacuna exigeix alts nivells de supervisió i control de qualitat. De totes maneres, aquests problemes aniran cedint a mesura que millori la fabricació i s'uneixin al flux més vacunes, com la de Johnson&Johnson aprovada fa poc.

Caixes amb la vacuna d'AstraZeneca.

L'altre gran problema és el nacionalisme de les vacunes. Els països adinerats han acumulat més dosis de la vacuna contra el covid-19 de les que necessiten.

Dos centres de recerca brasilers havien planejat produir milions de dosis de les vacunes AstraZeneca-Oxford i la xinesa Sinovac, però la cosa se'ls ha complicat per demores sense explicacions d'enviaments d'ingredients essencials des de la Xina. I l'Institut Serum, de l'Índia, el màxim fabricant mundial de vacunes, pretenia que més de 300 milions de dosis estiguessin disponibles per a 145 països a través del Covax el primer semestre del 2021, abans que el govern indi li ordenés prioritzar la demanda local.

Amb tot, estan sorgint alguns senyals encoratjadors de solidaritat al voltant de la vacuna. La Xina, Rússia i l'Índia han arribat a acords sobre la vacuna o n'han ofert a quaranta-set països, així com a la Unió Africana, que té 55 estats membres. L'Índia ja ha enviat prop de 6,8 milions de dosis gratuïtes a tot el món. La Xina ha promès prop de 3,9 milions de dosis i Israel n'ofereix 100.000.

El primer ministre britànic, Boris Johnson, es va comprometre a donar la majoria dels excedents de dosis del seu país a països més pobres. Alguns altres líders del G-7, com el president francès Emmanuel Macron, han fet promeses similars, tot i que el govern nord-americà per ara ho ha declinat.

Cal que els governs dels països rics compleixin les seves promeses de solidaritat. Han de donar dosis de vacunes immediatament per protegir els treballadors sanitaris de primera línia als països vulnerables. Han d'aportar més a les iniciatives ACT i Covax per garantir un desplegament autènticament global. I han de col·laborar amb les seves pròpies empreses farmacèutiques per arribar a acords més transparents amb llicències no exclusives. Només amb aquest nivell de solidaritat es podrà reprendre el creixement global.

Ngaire Woods és degana fundadora de l'escola Blavatnik de Govern de la Universitat d'Oxford

stats