Cal un funcionariat capaç i diligent (1910)

D’una intervenció d’Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917) com a president de la Diputació de Barcelona (29-XI-1910). Prat de la Riba, futur president de la Mancomunitat, volia crear una Escola d’Administració Pública que formés un funcionariat competent, qualificat, atent, anivellat amb els grans cossos de la funció pública francesa, britànica o alemanya. L’estiu de 1912 va fundar l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local, base d’un cos de secretaris d’Ajuntament, funció que a Catalunya està en crisi un segle després. La doctrina administrativista de Prat s’inspirava en l’objectiu d’enfortir i eixamplar socialment el catalanisme mostrant a la gent que era millor ser administrada des d’una Barcelona avançada que des del Madrid del “vuelva usted mañana”.

En tots els organismes públics és decisiva la influència del funcionari. Ministres, diputats i regidors passen, el funcionari resta. Aquells van i venen, pugen i baixen, seguint totes les oscil·lacions de la mudable opinió pública, aquest no; aquest segueix perpètuament en el seu càrrec. Per això els organismes públics haurien de tenir cura especialíssima de preparar funcionaris intel·ligents, zelosos, amb l’esperit obert a tots els veritables avenços, que en l’exercici de la seva funció no siguin autòmats, esclaus de la rutina, sinó inquiets enamorats d’un ideal de perfecció per als serveis de què es cuidin. Un organisme amb bons empleats resisteix tots els desgavells de les vicissituds polítiques i va seguint sempre, amb més o menys parades i encalmament, una marxa progressiva. Un organisme amb empleats dolents està condemnat a l’esterilitat, a la inacció, a les corrupteles i ni els homes més forts i eminents que la política porti a regir-los, poden desencallar-los i dur-los a una acció fecunda. Els funcionaris de la Diputació venen preparats per la Facultat de Dret els uns, per les Escoles d’Enginyers de Camins i d’Arquitectes els altres. L’aptitud tècnica en aquests centres adquirida és en si una garantia, però la Diputació l’augmenta exigint, per acreditar la capacitat dels tècnics jurídics, proves especials. [...] Cabalment és en els Ajuntaments on la influència del funcionari —del secretariat— és més absoluta, més decisiva. En la majoria dels municipis es fa lo que el secretari vol, en lo polític i en lo administratiu. En lo administratiu no hi ha excepció: el secretari regna i governa pertot, com un rei absolut. Això sol ensenya la transcendència extraordinària que té per a un país la formació intel·lectual i moral del secretaris. [...] Imagineu l’empenta, l’impuls en avant que somouria les nostres municipalitats tenint al davant secretaris plens d’ideal, coneixedors de la vida municipal esplendorosa d’altres terres i desitjosos de conduir a un estat semblant les viles i ciutats que tinguessin confiades! [...] Aquesta capacitació especial, tractant-se d’un nombre tan reduït de funcionaris, pot obtenir-se enviant oficials de la casa o joves que el dia de demà puguin ser-ho a fer estudis especials, ja seguint cursos en les més excel·lents escoles administratives d’arreu, ja visitant els serveis de corporacions similars, dels països més civilitzats. [...]