Publicitat
Publicitat

Un camí irreversible

“Avui la unitat del sobiranisme dins la diversitat és la nostra principal eina”. Fa només quatre dies que el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ens enviava aquest missatge en una carta des de la presó de Soto del Real quan es compleix un mes del seu vergonyós empresonament, juntament al d’en Jordi Sànchez.

En els darrers anys, el sobiranisme ha esdevingut el projecte polític central d’aquest país, i molt especialment des del 2010, ha fet una feina titànica per esdevenir de masses. Des del civisme, el respecte i els valors democràtics, una part majoritària de la ciutadania de Catalunya ha demanat per activa i per passiva, fins a 18 vegades, un referèndum pactat amb l’Estat.

Els resultats del 27-S del 2015 van donar una majoria parlamentària als partidaris de la independència i un mandat clar al nou Govern: Catalunya vol votar el seu futur en un referèndum d’autodeterminació. Davant, però, s’ha trobat un Estat sense escrúpols, capaç de reprimir amb la violència i l’autoritarisme impropis d’una societat democràtica tot allò que no entra dins els seus postulats. Un Estat disposat a empresonar dos homes de pau i mig Govern legítim, i enviar l’altra meitat a l’exili quan l’únic que han fet ha estat ser coherents amb el mandat democràtic.

Òmnium Cultural, amb 56 anys d’història, nascuda durant la llarga nit del franquisme, sap el que és patir la repressió. La nostra entitat ja va ser il·legalitzada per la dictadura. Però ni tan sols llavors van gosar tancar a la presó el nostre president. Perquè sí, Jordi Cuixart està empresonat pel fet de ser president d’Òmnium, en el que ha significat un atac sense precedents a la llibertat d’expressió.

Compromesos amb la llengua, la cultura i la cohesió social del país, des del 2012 Òmnium introdueix un nou concepte a l’eix central de l’entitat: el compromís amb l’estat propi, perquè entenem que és l’única manera de preservar els grans valors que ens vertebren com a poble.

Òmnium és de tots, de tots aquells que volem un país millor. Un país forjat i construït a través de tantes lluites compartides. Si hem arribat fins aquí i som on som és gràcies a homes i dones que s’han asfaltat els carrers, han lluitat per la justícia social, per la democràcia, per l’escola catalana i per la dignitat humana. I aquest és el camí que seguirem, cap altre: teixint complicitats a banda i banda i més enllà. Com diu en Jordi Cuixart en la seva darrera carta, “seguirem sent el punt de trobada, l’espai amable, el darrer pont de diàleg quan sembla que tot s’ensorra, l’esperança infinita, que sempre ha caracteritzat Òmnium”.

La nostra lluita compartida a partir d’ara és clara: acabar amb la repressió, aturar l’aplicació del 155 i exigir l’alliberament dels presos polítics. Però precisament perquè ens neguem a ser vençuts per les maniobres d’un Estat sord i antidemocràtic no renunciarem a fer efectiu el dret a l’autodeterminació i a treballar per construir una República justa i inclusiva que no persegueixi aquells que pensen i defensen, des de la no-violència, idees diferents.

Davant la repressió de l’Estat, cal seguir amb la lluita per la nostra dignitat com a poble i Òmnium, amb més de 87.000 socis, assumeix la responsabilitat que ens pertoca com a representants d’una societat civil plural que vol resoldre de forma democràtica aquest conflicte polític.

El 21 de desembre hi haurà unes eleccions forçades i imposades per l’estat espanyol en virtut d’un article de la caduca Constitució espanyola. És evident que es tracta d’uns comicis il·legítims, però no defugirem les urnes perquè no permetrem mai més que s’apropiïn de forma antidemocràtica de les nostres institucions. Volem un Parlament on el sobiranisme sigui fort i majoritari, i per això sortim a guanyar.

I des del respecte absolut cap a la tasca dels partits polítics, entenem que la funció de l’entitat és seguir teixint país des del carrer. Òmnium és i seguirà sent de tots, i és en aquest context que s’emmarca la decisió d’en Jordi Cuixart (compartida i assumida per tota la junta directiva d’Òmnium) de renunciar a formar part de cap llista electoral.

Perquè més enllà de la cita electoral, seguirà sent necessària una societat civil forta. Aquest procés l’ha començat el poble i l’acabarà el poble. Per això el nostre lloc continuarà sent fora de les institucions, treballant colze a colze amb tots els agents polítics i socials que vulguin construir un sol poble des de la sobirania i els valors de la República que van emergir davant dels col·legis electorals l’1-O i en la resposta de dignitat i tendresa sorgida a partir del 3 d’octubre arreu del país.

En Jordi Cuixart ens segueix dient que somriguem. Mai l’independentisme havia arribat tan lluny. Ningú ens va dir que seria fàcil: si hem aconseguit arribar fins aquí, imagineu del que som capaços si ens parlem clar, assumim els reptes de cara i fixem objectius ambiciosos i àmpliament compartits. No renunciem a res: el camí iniciat potser serà llarg però només depèn de nosaltres que sigui irreversible.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT