20/07/2020

El parlamentarisme, a judici

3 min
El Parlament de Catalunya

Aquest dimarts veurem com s’inicia un altre judici que no s’hauria d’haver produït mai. El judici als meus companys i companyes de la mesa del Parlament, el judici a l’òrgan que vetlla per la sobirania de la institució, per la llibertat ideològica, pel dret d’iniciativa dels diputats i diputades i per la llibertat d’expressió. Serà un judici injust que posarà de manifest, altre cop, que a l'estat espanyol els drets fonamentals, com la llibertat d’expressió o el dret de representació política, estan coartats. Hem vist com els jutges decideixen de què es pot parlar i de què no i què es pot votar i què no al Parlament de Catalunya, fins i tot hem vist com decideixen qui pot ser diputat i qui no. Hem vist com alguns tribunals volen convertir la mesa en un òrgan censor, i no ho podem permetre, com a demòcrates i com a ciutadans no podem permetre que la censura entri al Parlament de Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per això, vull reiterar que en cap moment, en cap, ni els meus companys de mesa ni jo no vam coartar o conculcar cap dret. Tots els diputats i diputades es van expressar lliurement, van poder exposar les seves idees i van poder presentar totes les iniciatives parlamentàries que van considerar adients. Sempre vam actuar d’acord amb les obligacions del nostre càrrec, en defensa dels drets fonamentals i de la llibertat d’expressió i, per descomptat, complint rigorosament el Reglament del Parlament. Fins i tot la sentència, que m’ha condemnat a 11 anys i mig de presó, reconeix que vaig complir el Reglament del Parlament, no parla per a res de conculcació de drets. Això sí, diu que vaig desobeir el Tribunal Constitucional, com tantes altres institucions estatals ho han fet abans i ho faran després. De fet, no conec cap altre Parlament on, per permetre un debat polític, s’hagi acabat a la presó; i és que, com a presidenta de la institució, vaig exercir el càrrec amb honor i responsabilitat, defensant sempre el parlamentarisme i els valors en els quals crec: la democràcia, la llibertat, la pau, la igualtat, la justícia social, la transparència i el diàleg.

Em reafirmo. Al Parlament s’hi ha de poder parlar de tot i això inclou parlar del dret a l’autodeterminació de Catalunya. I més quan és un debat que també és al carrer entre la ciutadania i que ha esdevingut el protagonista del conflicte polític en el qual ens trobem. I encara més si tenim en compte que se n’havia parlat i s’havia votat en legislatures anteriors, segurament perquè les majories parlamentàries eren unes altres i a l’hora de votar mai no va obtenir la majoria absoluta de la cambra. Es tracta de deixar votar quan no hi ha una majoria i negar el dret de vot quan es pot guanyar. Per això els tribunals i les institucions de l'estat espanyol no ho van recórrer, perquè no era una proposta guanyadora. Unes institucions emmarcades i fonamentades en el règim del 78, un règim caduc que en els darrers anys s’ha dedicat a perseguir, difamar i empresonar una idea política: la independentista. Sense anar més lluny, els darrers dies ho hem tornat a veure amb l’espionatge a polítics independentistes catalans.

Davant d’aquesta foscor i d’aquest règim patriarcal i decrèpit no hi ha cap altre camí que el de la democràcia, la igualtat i el feminisme. El camí cap a un futur millor, més just, on es respectin els drets fonamentals i les llibertats democràtiques. Un futur que respecti la diversitat, sense discriminacions, perquè som un país plural i ho volem continuar sent. Un futur on no es persegueixi la dissidència política. Un futur on prevalguin els valors republicans d’igualtat, fraternitat i llibertat i on deixem enrere una monarquia corrupta i ancorada en el passat. Un futur on les dones cobrin el mateix que els homes, i tinguin les mateixes oportunitats. Un futur que volem fer present: la República Catalana.

Amb tot, sé que el camí no serà fàcil i haurem de superar molts entrebancs, com el que aquest dimarts han de superar els membres de la mesa, però sé que amb persistència ho aconseguirem.

Companys i companyes de mesa, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó; també la companya diputada Mireia Boya, i el company Joan Josep Nuet, que serà jutjat al Tribunal Suprem com jo; us enfrontareu a un judici, amb els neguits, els nervis i les preocupacions que comporta, però també amb la consciència tranquil·la per haver actuat sempre correctament. Heu estat dignes diputats i representants de la mesa del Parlament de Catalunya, i em sento orgullosa d’haver pogut treballar amb vosaltres.

stats