Quan els catalans surten de Catalunya el català ja no els serveix

L’autor de la boníssima La fiesta del chivo ha fet unes declaracions molt tècniques al diari Abc (les ha fet en castellà): “Cuando los catalanes salen de Cataluña el catalán ya no les sirve”.

No li direm, per no alertar els nostres immunodepressors naturals, que no cal sortir de Catalunya perquè el català no et serveixi. Que hi ha bars on demanes “una cervesa” (ai, aquestes esses...) i no t’entenen, cosa que t’aboca al botelló desenfrenat, on el bàrman ets tu mateix. És una evidència, el que diu. Els catalans, que fa molt de temps, en plena dictadura (quan Franco, justament, va prohibir el català) anaven a veure pel·lícules verres a Perpinyà, no desconeixen aquest fenomen, que es dona m’atreveixo a dir que amb la majoria de parlants de la majoria de llengües del món. Quan els japonesos surten del Japó el japonès ja no els serveix. I quan els islandesos surten d’Islàndia, fixeu-vos-hi, l’islandès ja no els serveix. De fet, i malgrat la gran universalitat del castellà, als castellans els pot arribar a passar el mateix, però no tots se’n recorden. És per això que, de vegades, acostumats que els entenguin per tot arreu, en veus alguns a Portugal demanant la cervesa en castellà igualment, però més a poc a poc.

Em fascina –ho juro– la nul·la curiositat i el nul interès que senten alguns homes de lletres per qualsevol llengua que no sigui la seva. Les llengües, com la literatura, han de ser útils als parlants. Però les llengües, com la literatura, no es poden mesurar només pel grau d’utilitat, perquè llavors només parlaríem anglès i ja ningú no sabria grec clàssic. Per cert, quan els parlants de grec clàssic (els tres que hi ha) surten de l’aula magna el grec clàssic ja no els serveix.