Catalunya: producció eficient, redistribució ineficient

BarcelonaCatalunya té un problema detectat de fa temps. I no és que es treballi poc o malament: segons les darreres dades de comptabilitat regional de l'INE, el creixement de la productivitat per hora treballada a Catalunya es troba per sobre de la mitjana espanyola i, especialment, de la Comunitat de Madrid.

Aquesta evolució té molt a veure amb un pes més gran de la indústria, que aporta més valor afegit, inversió i exportacions que no pas a Madrid, on els serveis tenen encara més presència. En tot cas, la capital espanyola encapçala la mitjana salarial, per la gran concentració de l'administració de seus de grans empreses i, per tant, de directius i executius ben remunerats.

Però el veritable problema és la redistribució de la riquesa: Madrid la lidera –l'efecte capitalitat hi té molt a veure–, amb un tros del pastís de la riquesa més gran per cap. I ocupen el segon i tercer lloc dues comunitats amb models de finançament propis, el País Basc, que a més té un gran pes industrial, igual que Navarra. Solució? No n'hi ha una de sola, però algunes podrien ser reanimar iniciatives com el pacte per augmentar el pes de la indústria, donats els avantatges que proporciona aquesta activitat al conjunt de l'economia; impulsar la creació d'empreses més grans o més tecnològiques (més valor i salaris més alts) i un model de finançament autonòmic no sé si singular, però sí que, en tot cas, més just. Poqueta cosa...