Confondre desburocratitzar amb neoliberalisme
Fa uns dies aquest diari va publicar un article d'Itxaso Domínguez de Olazábal, de títol “Simplificar o desmantellar: quan la UE converteix els drets en burocràcia”. La primera part del títol em sembla molt encertada: simplificar o desmantellar. Personalment em situo en la primera opció. També crec que queda clara la intencionalitat de l’autora d’alertar que no es liquidin drets amb l’excusa d’eliminar burocràcia. No obstant això, mentre l’article avança, l’autora generalitza i atribueix la lluita contra la burocràcia a una operació neoliberal. Ho he vist altres vegades en determinades posicions ideològiques i crec que aquesta assimilació s’ha de desfer.
Sovint, en els debats, una de les parts aplica al seu oponent dialèctic un adjectiu que el desqualifica, com pot ser l’adjectiu neoliberal. Un cop aplicat aquest qualificatiu, com si fos una toxina, ja no cal més debat.
Estic força persuadit que els drets que defensa l’autora són iguals, o molt semblants, als que jo defenso. En canvi, però, soc un detractor de la burocràcia i no em permeto confondre-la amb una opció neoliberal. ¿La defensa del medi ambient justifica el fet que l’obtenció d’una autorització o llicència ambiental tardi tres anys? No em sembla que aquesta tardança hagi millorat gens la salut mediambiental del nostre país. ¿És una protecció dels drets socials que la sol·licitud de subvencions de les entitats del tercer sector es concedeixi, de manera regular, al mes de novembre, i que la justificació de la seva execució s’hagi de fer abans del 31 de desembre? Això el que provoca és que aquestes entitats hagin d’assumir el finançament de les seves activitats, a risc i ventura, amb l’esperança que al mes de novembre els arribi la seva concessió.
Si escoltem els arguments dels qui defensen l’estat actual de la burocràcia, observarem que les seves motivacions no són la defensa dels nobles drets socials –tot i que hi apel·laran–, sinó la defensa dels seus propis interessos, que cal dir que són legítims. És ben cert que sota el paraigua de reduir la burocràcia s’hi amaguen interessos per eliminar drets, però reduir la desburocratització a aquests interessos em sembla una visió que distorsiona el seu propòsit fonamental.
L’argument d’assimilar desburocratització amb reducció de drets pot ser rebatut per reducció a l’absurd. ¿Que potser l’existència d’un dret habilita, com si fos una butlla, a utilitzar qualsevol procediment, per onerós que sigui, per reconèixer el seu exercici? ¿No hi ha processos que, tot i protegir els drets, són més eficients que altres? ¿Creiem que els procediments burocràtics utilitzats per les nostres administracions per garantir molts drets són avui els justos i necessaris? Si la resposta a aquesta darrera pregunta fos que sí, tindríem, a parer meu, un problema de poc coneixement de les entranyes de la burocràcia. Si la resposta fos que no, voldria dir que cal reduir la burocràcia fins al nivell de ser la justa i necessària, que és el nivell que justifica la vàlua pública que aporta.
Segons la meva opinió, existeix avui un biaix gran entre els drets a protegir i els processos per reconèixer el seu exercici. Per tant, no es pot confondre desburocratitzar amb neoliberalisme. Ans al contrari, si no s'elimina l'excés de burocràcia i es fa més eficient l’administració, després sí que vindrà el neoliberalisme, però amb la motoserra. Acceptar una limitació de la burocràcia fins al límit de ser la justa i necessària és també una defensa dels interessos dels ciutadans.