Contradiccions europees a la guerra d’Ucraïna
Dissensions. Des de fa uns mesos, els Estats Units i la Unió Europea asseguren que es preparen per a una guerra llarga a Ucraïna. Però la frase "el temps que faci falta", que Washington, París, Berlín o Varsòvia han utilitzat cada cop que se’ls ha demanat fins quan durarà el suport occidental a Kíiv, sona avui una mica més dubitativa. Comença a emergir la por, a banda i banda de l'Atlàntic, de fractures evidents en el suport polític i militar a Ucraïna. Només cal veure com les eleccions a Polònia i Eslovàquia han amplificat les veus discordants entre els socis comunitaris, i el mateix passarà l’any que ve als Estats Units. El veto ucraïnès a les importacions agrícoles provinents de Polònia va anar pujant de to fins a arribar a una crisi diplomàtica amb retrets mutus entre el president Volodímir Zelenski i el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, a l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, i l’anunci del govern de Varsòvia que interrompria el subministrament d’armes a Ucraïna.
Ara l’estrip s’ha fet una mica més gros perquè l’Hongria de Viktor Orbán ha aparegut per anunciar que no donarà suport a Kíiv en “cap afer internacional” fins que “Ucraïna no restableixi els antics drets” de la minoria hongaresa que viu al seu territori. La vella reivindicació de “Gran Hongria” és part de l’agenda revisionista d’Orbán des de la seva arribada al poder. Res de nou. Però la tensió política que ha trencat la cobejada unitat entre els membres de la Unió Europea és un avís de les dissensions que poden aflorar en els pròxims mesos.
Febleses. Analistes i diplomàtics comencen a parlar de la fatiga de la guerra. Com més s’allarga el conflicte bèl·lic més evidents es fan les contradiccions i els límits reals de totes les parts. A Nova York, Zelenski va ser testimoni del poder limitat de les Nacions Unides, incapaç de reformar-se per ser més rellevant. Més efectiva. També el front bèl·lic comença a circumscriure’s a una línia geogràfica gairebé definida a càmera lenta, combatuda pam a pam, i que amenaça amb consolidar-se per esgotament i deixar el país dividit en dues meitats, com s’especula en algun dels possibles escenaris de postguerra. Mentre les ferides del camp de batalla es fan cada cop més profundes, la mirada de les capitals occidentals comença a buscar un horitzó que vagi més enllà del manteniment de la lògica d’ofensiva i contraofensiva que porta gairebé tres mesos i mig empantanada en un traçat que ara s’allarga amb els bombardejos ucraïnesos sobre Crimea.
Resistències. També l’arma simbòlica de les sancions, aprovades per la Unió Europea o el G-7, comencen a revelar els seus punts febles. El Financial Times assegurava aquest cap de setmana que Rússia ha aconseguit esquivar les sancions imposades pel G-7 per intentar limitar el preu de les exportacions de petroli rus. No només això: el subministrament de cru rus a nivell global va augmentar un 50% la primavera passada.
A més, les importacions de gas liquat rus a la Unió Europea han augmentat gairebé un 40% respecte al mateix període del 2022. Segons un informe que publicava fa poc l’ONG internacional Global Witness, es calcula que els països de la UE han gastat prop de 5.300 milions d'euros en la compra de més de la meitat de tot el GNL de Rússia durant els primers set mesos del 2023. Espanya i Bèlgica són el segon i el tercer clients de gas liquat rus més grans del món després de la Xina. A més, segons Global Witness, poques empreses han ajudat tant aquest comerç com el gegant petrolier Shell, tot i que fa un any havia anunciat que es retirava d’aquest mercat.
La capacitat de resistència de Vladímir Putin comença a posar a prova la fragilitat de les aliances europees.
