Conversa de Montserrat Roig amb Carles Ferrer Salat (1991)

Diàleg de Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) amb Carles Ferrer Salat (Barcelona, 1931-1998) publicat a l’Avui (23-VIII-1991) tal dia com avui de fa trenta-quatre anys. En aquesta peça l’escriptora i periodista Montserrat Roig trasplanta a la premsa una de les entrevistes del programa Personatges, que feia amb èxit a TVE2. El seu interlocutor, Ferrer Salat, era una figura polifacètica (empresari, humanista, campió de tenis, dirigent esportiu i patronal) simpatitzant de la mítica Gauche Divine.   

—Hi ha un mestre important a la seva vida?, pregunto a Carles Ferrer Salat.

—Efectivament, en Jaume Vicens i Vives. Ha estat un home important a la meva vida; un home pel qual jo he sentit una admiració profunda, d’unes enormes inquietuds, enormement preocupat per la societat. Crec que em va encomanar moltes de les seves inquietuds, de la seva manera de veure les coses i de la seva informació.

—També anava molts dies a casa d’en Carles Riba. Per què?

—Com que al principi no havia estudiat el batxillerat, sinó el peritatge mercantil, anava a casa d’en Carles Riba per a l’estudi del grec, a l’avinguda República Argentina. Ell em va ensenyar grec i, com que era un humanista fabulós, em va ensenyar molt d’Humanitats.

—Ha estat a la presó?

—Efectivament, l’any 1958 vaig estar a la presó, a la Model.

—I per què?

—Precisament per defensar una mica les llibertats que en aquells moments estàvem defensant. Al Govern Civil, va haver-hi la nota que jo era europeista, i això de ser europeista, l’any 1958, era quelcom summament perillós.

–Li agrada guanyar en la vida?

—Evidentment, no crec que a ningú li agradi perdre, però crec que la cosa més important no és guanyar, és intentar fer les coses de la manera que creus que s’han de fer.

—La burgesia catalana és diferent de la burgesia de la resta de l’Estat espanyol, però també en aquests moments és diferent de l’europea. Què hi remarcaria? Quines característiques creu que té?

—Crec que la burgesia catalana té moltes característiques de la burgesia europea. Tota la seva activitat professional, promotora, d’iniciativa, creadora de riquesa, és pràcticament igual que la dels països occidentals. En un aspecte no és igual, i aquest és un problema molt greu: és que a l’Europa occidental la burgesia ha creat la democràcia pluralista. Ha creat la democràcia i, en crear-la i carregar-se una mica el sistema feudal que hi havia abans, ha accedit al poder polític, al poder públic dels països corresponents. Aquí, a Catalunya, una democràcia d’estil occidental probablement fins ara no la comencem a viure. Així, la burgesia catalana ha estat sempre, pràcticament, al marge del poder polític; això li dona una visió diferent, és a dir, aquesta preocupació dels grans afers públics, dels grans afers internacionals, de la diplomàcia, són uns temes que han estat una mica marginats de la burgesia; s’ha vist reclosa pel problema de la integració dins l’Estat espanyol, s’ha vist una mica marginada dels grans temes. En això sí que hi ha hagut una diferència amb la burgesia europea.