VALLPARADÍS

Fer les coses ben acompanyat

“No vaig estar sol. Sol no ho hauria aconseguit”. Sergio Manzano va posar punt final fa uns dies a una etapa de 23 anys al Joventut Les Corts. L’entrenador va arribar al club l’any 1995, quan va començar a jugar a l’equip cadet. Després de passar pels conjunts júnior, sub-21 i sènior, l’any 2006 va tancar la seva etapa com a jugador. Uns anys abans, però, va començar a compaginar la tasca d’esportista amb la de tècnic. El seu gran èxit va ser pujar l’equip des de la Segona Catalana fins a la Lliga Femenina 2.

“Pel camí he anat complint molts somnis que mai hauria imaginat quan vaig començar a entrenar. Vaig arribar més lluny del que esperava. Mai em vaig rendir. Ni en els pitjors moments”, diu el tècnic, que se’n vol anar sense fer soroll. Quan fa balanç, Manzano té clar de què sentir-se més orgullós. “Sempre vaig ser honest i vaig entregar el meu cor a tots els equips que vaig entrenar”, resumeix sense falses artificialitats.

El Joventut Les Corts és un club especial. La seva alma mater és Pepa Soler, una històrica del bàsquet català. “Porto gairebé 60 anys en el món del bàsquet i he fet gairebé de tot. Des de jugadora fins a entrenadora, passant per delegada o directiva. He fet tots els papers de l’auca i encara continuo al peu del canó. El bàsquet és la meva vida. El dia que vaig trepitjar una pista per primera vegada em vaig enamorar i vaig embogir”, reconeix amb una il·lusió que s’encomana.

La clau de l’èxit d’aquesta entitat barcelonina és el bon ambient que entre tots els seus integrants han sabut generar. “La gent dona molt de caliu, i això m’ha ajudat a superar moments de la meva vida que han sigut difícils”, explica Soler, a qui les joves del club acudeixen quan necessiten consell. Ella encara es marca molts reptes per superar. “L’esport ha evolucionat molt, però encara hem de lluitar per equiparar el bàsquet femení al masculí. El salt qualitatiu ha sigut important, però encara queden moltes coses per fer”.

Més continguts de