21/03/2022

Els costos de la guerra

3 min
Membres del servei de les tropes prorusses dalt d'un camió a Mariúpol

Crims. Mariúpol és el símbol de la brutalitat de l’exèrcit rus a Ucraïna. Però no només. Bombardejar una maternitat o una escola on es refugien centenars de persones o atacar amb artilleria barris residencials són violacions flagrants de drets humans que s’estan cometent arreu del país, i constitueixen crims de guerra. Crims retransmesos gairebé en temps real. Aquesta és una guerra filmada, retratada i retransmesa, com cap altre conflicte fins ara. Des de les imatges de Google Maps i el seguiment diari dels problemes logístics d’un comboi militar rus de més de 60 quilòmetres de llarg, fins a les fotos d’adolescents penjades a TikTok davant la destrucció d’un edifici esventrat o a la cua per agafar un tren que els porti cap a la frontera. La guerra ens interpel·la per la seva proximitat. Però també perquè hi ha qui intenta emmarcar aquesta confrontació en un “nosaltres contra ells”, que ens fa part del desafiament. A Ucraïna s’hi enfronten el dret dels ucraïnesos a decidir el destí de la seva democràcia imperfecta contra el poder de Vladímir Putin d’imposar la seva voluntat sobre la integritat territorial de l’espai postsoviètic.

Febleses. Com més duri la guerra, més s'anirà omplint de matisos la unitat europea. Ho hem vist aquestes últimes hores amb la proposta de Polònia i les repúbliques bàltiques de decretar un embargament del gas i el petroli russos. Els governs comunitaris comencen a témer per les seves economies. Les alternatives al poder energètic del Kremlin, a més, empenyen la UE, a curt termini, cap a altres règims autoritaris, com ara Qatar.

Per això els europeus haurien d’evitar “caure en el parany” d’emmarcar aquesta guerra en el discurs d’una “lluita global entre la democràcia i l’autoritarisme”, adverteix l’expert del Chatham House Hans Kundnani, perquè el món és molt conscient de les febleses occidentals davant les línies vermelles que s’han creuat en altres conflictes recents, de Síria a Palestina, i ara hi podríem posar també el Sàhara Occidental.

Pors. La d’Ucraïna és una guerra, fins fa poc, impensable a Europa. El retorn del conflicte bèl·lic a les nostres fronteres ens ha portat una nova consciència de fragilitat. Tenim por perquè som vulnerables. De la pandèmia a la guerra. De l’agressió brutal de Vladímir Putin a la incertesa social i el rearmament de la seguretat.

Edit Zgut, politòloga del centre Visegrad Insight, assegura que la guerra a Ucraïna està revifant les possibilitats electorals d’un Viktor Orbán que es permet “explotar encara més les angoixes socials” sobre les quals ha construït la seva oferta autocràtica a Hongria.

La por i la desconfiança no són la causa de tanta fragilitat democràtica, sinó la conseqüència directa d’un sistema que ha anat pervertint la idea del bé comú, que ha multiplicat el retorn que comporta la riquesa infinites vegades més que el retorn al treball. Ens tornem a sentir exposats. Com en cada crisi anterior, les desigualtats passaran factura. Com més s’allargui el conflicte més creixerà el cost econòmic i polític de l’afebliment democràtic que han firmat durant tant de temps els governs de la Unió Europea a cop de dependències energètiques i erosions internes de drets i solidaritats. 

Carme Colomina és periodista
stats