La cotització del 'macho man'

Alguns optimistes parlen de crisi de la masculinitat i de la revolució imparable provocada pel #MeToo, però la realitat és peluda i ens mostra cada dia l'altíssima cotització dels atributs masculins, últimament molt a l'alça per ocupar les magistratures més importants. Està en voga una gestió autoritària violenta, ruda, que assimila l'autoritat amb el domini i que ha facilitat l'accés de l'espècie 'macho man' a la presidència dels Estats Units, el Brasil, Rússia, Turquia, Hongria, les Filipines i Itàlia. La cotització del paó al món polític va a l'alça coincidint amb la por als canvis econòmics, tecnològics, comunicatius i, en definitiva, a la desaparició del món d'ahir. En moments d'incertesa, grisos i matisos, el retorn a l'aïllacionisme i l'homogeneïtat tranquil·litza. La por dels desiguals alimenta la ira que troba resposta en lideratges masculins autoritaris que semblen donar seguretat. El 'macho man' pot arribar a la presidència del país més poderós de la Terra i carregar-se la política d'immigració nord-americana en una tarda i competir amb Kim Jong-un quan diu que té "un botó nuclear" contestant-li a Twitter i amb majúscules al seu aire: "Jo també tinc un botó nuclear sobre la taula, i és molt més gran i molt més potent que el seu, i el meu botó funciona!" El mètode no només serveix per al progrés polític, sinó també per a l'esportiu. Per ser entrenador del Madrid, per exemple, no cal liderar un equip, ni saber tècnica. Per al tal Solari només cal "anar a Melilla i jugar amb dos collons".  Sí senyor! Ras i curt. Amb dos...

Etiquetes

Més continguts de