Mal dia per a les meves cinquanta millors amigues i jo, que considerem que, per exemple, si el Tribunal Constitucional tomba el decret de pobresa energètica, hom té dret, per exemple, a escalfar-se cremant un llibre. Per exemple, la Constitució, que diu que tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne. Per exemple. En el cas de les meves cinquanta millors amigues i jo, i sempre pensant en els amatents estimats de Vox, la Constitució permet cremar la Constitució. Donald Trump ha amenaçat amb un any de presó qui cremi la bandera nord-americana. Era una bandera que tradicionalment s’havia pogut cremar, fins al punt que alguns exemplars ja els venen ignífugs.
Qui crema una bandera, o un llibre sagrat, està fent un gest simbòlic. Com escopir sobre una tomba, besar uns peus, aixecar el dit del mig, fer una botifarra, fer la dansa de la pluja, donar-te cops al pit en senyal de dolor. Pots fer gestos obscens, ofensius, amorosos o guerrers. I els dirigents dels països, esclar, poden decretar, prohibir i censurar.
Que cremar la bandera ignífuga et costi un any de presó fa visible que hi ha molta gent que la vol cremar. Que vol cometre sobre ella aquest gest simbòlic. Donald Trump segurament equipara la bandera a ell. Ell “és” Amèrica. Si algú crema la bandera el cremen a ell. Per tant, a la presó. Tot dirigent autoritari i una mica gran i lleugerament carabassa pot fer-ho. Però ha de vigilar molt. Quan prohibeixes, decretes o censures, quan reprimeixes, no t’interessa gens quedar com a talòs. Talòs no, sisplau. Tan idiota com vulguis, però talòs, mai.
