Crims a Barcelona contra el POUM (1937)

De Victor Serge (Brussel·les, 1890 - Mèxic, 1947) a La Révolution Prolétarienne (25-VII-1937). Traducció pròpia. Avui fa 90 anys de la fundació a Catalunya del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). El periodista i escriptor Victor Serge, un dels seus militants, va publicar aquesta peça arran de la detenció del seu líder, Andreu Nin (el Vendrell, 1892 - Madrid, 1937), feia deu dies davant el número 128 de la Rambla de Barcelona.

[...] Després de la crisi del govern Largo Caballero [de la facció marxista del PSOE], els estalinistes exigeixen posar el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) fora de la llei. Caballero no volia escanyar alhora d’aquesta manera la constitució republicana i el moviment obrer revolucionari. Juan Negrín, també socialista, successor de Caballero al capdavant del govern, sembla que accepta aquesta missió. I l’executa. Sabem que a les sagnants jornades de maig [1937] a Barcelona, la massa de la CNT va reaccionar a iniciativa pròpia contra l’assalt estalinista a la Telefònica (3 de maig). Els cenetistes tenien el suport del POUM però eren desautoritzats pels dirigents de CNT-FAI. La maniobra estalinista rau en convertir el POUM en l’únic responsable de la resistència obrera. Segons sembla els dirigents de CNT-FAI toleren aquesta maniobra. El POUM, amb 40.000 o 50.000 militants, és un partit petit comparat amb la CNT, que sens dubte supera el milió d’afiliats. El petit partit fa una política decidida. Cal començar en ell, doncs, la repressió contrarevolucionària. Vegeu els fets, amb tota la seva gravetat. A finals de maig, La Batalla, diari del POUM, és suspès per sempre. El govern no autoritza a publicar un altre diari. Patacada a la llibertat de premsa. [...] Cap al 15 de juny coneixem el drama tenebrós de la mort de Bob Smilie. Corresponsal de l’Independent Labor Party proper al POUM, arrestat per les autoritats espanyoles a la frontera francesa quan anava a creuar-la ben documentat per tornar a Anglaterra, va ser dut no a Barcelona, sinó a València, on va morir a causa d’una inexplicable apendicitis tan bon punt ingressat a la presó. ¡Pobre valent camarada! S’intueix en el seu final un cert deix rus. El 16 de juny el govern de València ordena quaranta detencions de militants principals del POUM (Comitè Central i Executiu) a Barcelona. Andreu Nin i altres militants de la revolució espanyola són arrestats. Gorkin i Andrade han desaparegut... ¡I les seves dones han estat preses com ostatges! Barbaritats d’estil feixista són les típiques operacions estalinistes. El POUM queda de fet fora de la llei. ¿Què queda per als obrers de la democràcia espanyola? Mundo Obrero i Treball, periòdics estalinistes, demanen la pena de mort per a Gorkin. ¿Quina és, davant d’això, l’actitud de la CNT? Adverteixo: Andreu Nin no pateix cap mena d’apendicitis crònica. És jove, té el cor fort. No creiem pas en una apendicitis sobtada ni en un embòlia. Cal que la seva vida estigui protegida per les vertaderes organitzacions obreres. I fem preguntes que ningú no planteja: els assassins de Camillo Berneri [professor anarquista italià] són policies de la Generalitat i estalinistes del PSUC. ¿Han estat processats? Els assassins de Francesc Ferrer, net de l’afusellat a Montjuïc el 1909, i ell també afusellat a Barcelona el 6 de maig per persones amb braçals del PSUC, no són pas desconeguts. ¿Estan processats? ¿Per quin motiu hi ha tan silenci sobre aquests crims?