Les Crocs de la Melero
Fa tres mesos, en aquesta mateixa columna, vam parlar de la tirania estètica de les presentadores de televisió a l’hora d’anar amb sabates de taló d’agulla. Aquesta opció en l’estilisme fomenta un estereotip d’elegància femenina que no només és contraproduent per a la salut anatòmica (com asseguren traumatòlegs, osteòpates i fisioterapeutes) sinó que perpetua uns cànons estètics incòmodes, sexualitzats i incoherents amb l’empoderament femení perquè fragilitzen la seva imatge.
En les generacions més joves, a més, aquest estilisme promou la fantasia d’una suposada comoditat dels anomenats stilettos i una frustració davant la impossibilitat de caminar amb aquest tipus de calçat després de múltiples intents de destrossar-se els peus i les lumbars. També alimenta una idealització de l’estètica femenina difícilment assolible. Per descomptat és una opció personal lliure, però sobretot la televisió pública hauria de fomentar una indumentària no basada en cànons sexistes.
Dijous passat al Tot es mou, en la tertúlia lúdica del programa, debatien sobre estilisme, moda i opcions personals a l’hora de vestir-se. L’entrenadora de bàsquet Carme Lluveras va apuntar a l’esclavitud de les sabates en el cas de les dones i va demanar a la resta de companyes de la taula que ensenyessin què duien als peus.
Helena Garcia Melero, que comença el programa lluint cada dia unes sabates de taló d’agulla, es va mostrar molt il·lusionada davant d’aquella petició sabent que donaria una gran sorpresa a la seva interlocutora: “Mira!”, va exclamar aixecant la cama per sobre de la taula. I va exhibir un dels seus peus amb unes Crocs. Són aquells esclops de plàstic que s’han convertit en el paradigma de la comoditat. A continuació va agafar del terra la sabata de taló d’agulla que duia posada a l’inici del programa, una sandàlia vermella impossible, i va dir: “A veure! Per què he d’anar tres o quatre hores amb això? Doncs per estar asseguda em poso unes Crocs!” I aquí hi ha la prova irrefutable de la tirania: si no hi va còmoda, per què se les posa? Doncs per ajustar-se a uns estereotips estètics. Efectivament, és esclava d’un calçat i d’una estètica que no li permeten treballar amb comoditat. Melero es podria posar qualsevol altre calçat que li fos còmode, segurament el que pot fer servir ella en la seva vida quotidiana. Però erròniament la televisió exigeix, per inèrcia, un estilisme impossible. La televisió incentiva la idea que el calçat còmode no és ni elegant, ni femení, ni estètic. Això sí, d’amagat dels espectadors, si la taula ho permet, es posen unes Crocs i creen la falsa idea que duen els stilettos tota l’estona. Ara que l’Helena Garcia Melero ha destapat la caixa dels trons i ha revelat el gran secret, segur que ja pot trencar estereotips i treballar amb una sabata que no li faci mal als peus sense haver d’amagar-los ni fingir. Segur que es pot convertir en el referent estètic de moltes altres dones i presentadores. Melero, posa’t còmoda!
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió.
