Cuatro blanqueja el feixisme
Dimecres, el programa Cuatro al día anunciava una nova polèmica on sucar-hi pa. Temes anecdòtics de nul·la transcendència que eleven de categoria per convertir-los en conflicte social. Qualsevol esdeveniment absurd serveix d’excusa per construir un debat que polaritzi l’audiència. La presentadora, Mónica Sanz, anunciava que una festa de disfresses de la localitat d’Oteitza, a Navarra, havia ofès diverses associacions. Una colla del poble es van vestir de guàrdies civils de l’època franquista. Amb uniformes, tricornis inclosos, quatre legionaris i fins i tot una cabra fingien celebrar un funeral d’estat. Un dels disfressats exercia de mort il·lustre, sense especificar-se la identitat, fins que el cadàver ressuscitava i començava a ballar amb tota la companyia el “No estaba muerto, estaba tomando cañas ”. El mort acabava mantejat pels amics i que continuï la festa.
Aleshores la presentadora donava pas a Guillermo Rocafort, portaveu de la Plataforma Millán Astray. Millán Astray va ser el fundador de la Legió, procurador de les Corts Franquistes, íntim amic de Franco i cap “del benemérito cuerpo de mutilados de guerra por la patria ”. La presentadora li deia: “Ustedes han sido una de las asociaciones que han protestado por esta parodia... ” per posar-li en safata el seu discurs de ciutadà ofès. El portaveu, col·laborador habitual de la premsa més conservadora espanyola en qüestions històriques i polítiques, aleshores començava una lletania amb argot preconstitucional. Demanava a la justícia espanyola la seva intervenció per aturar aquestes “actividades bildu-etarras ”, recordant que Navarra era una terra regada “con sangre española ” per culpa d’ETA. Parlava de l’odi gestat en determinats llocs d’Espanya contra les institucions, lamentava no poder anar a passejar per Oteitza exhibint una bandera espanyola i insistia en la necessitat de la intervenció dels jutges per acabar amb aquestes faltes de respecte. L’alcalde del poble va negar el conflicte, va defensar els joves que es van disfressar, va explicar que les festes havien transcorregut sense conflictes i va convidar tothom a visitar la localitat.
Furgar en la festa de disfresses d’Oteitza és aprofitar una espurna còmica per provocar un incendi dramàtic. La polèmica la construeix la televisió, buscant una plataforma, per feixista que sigui, que vulgui representar mediàticament la part ofesa. La Plataforma Millán Astray, que té entre els seus objectius recuperar els noms dels carrers de l’època franquista, és un exemple més d’aquestes institucions d’ultradreta que, igual que la Fundación Franco, la televisió es dedica a blanquejar perquè li resulten molt útils. Tota la caterva de plataformes feixistes troben en molts mitjans la seva única raó de ser. Aquest recurs periodístic porta cinquanta anys enrere el debat públic i polític. Facilita que el 2022 s’estigui qüestionant un dret fonamental com el dret a la llibertat d’expressió. L’avidesa per construir polèmiques polítiques retrògrades i inútils només serveix per fer-nos retrocedir com a societat.
