08/02/2021

La cultura és la resposta

3 min
Assaig d'un espectacle a la Nau Ivanow.

Gairebé portem un any de pandèmia, i ningú no dubta que estem vivint una emergència sanitària i social. Però també una emergència emocional cada vegada més profunda. Qui més qui menys hem perdut persones estimades, tenim por de contagiar el nostre entorn, vivim darrere d’una mascareta i les abraçades són robades. Tirem endavant pensant quan arribarà el dia en què tot es tornarà a posar a lloc. Però quin serà aquest lloc? No el sabem. El que comencem a entreveure és que no serà igual que abans. 

Durant els moments més durs del confinament, la cultura va entrar com una font d’energia inesgotable a les nostres llars oferint-nos aire, distracció i moments compartits malgrat la distància. Ens vàrem emocionar plegats i recuperar (una mica) com a societat i com a col·lectiu.

Ningú va dubtar, llavors, de la cultura. Ens la vam apropiar.

Segons l’informe publicat per l’Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (GESAC), i sota el títol Rebuilding Europe. The cultural and creative economy before and after the COVID-19 crisis, abans de la crisi del covid-19 les indústries culturals representaven el 4,4% del PIB de la UE, amb uns ingressos anuals de 643.000 milions d’euros, i generaven més de 8 milions de llocs de treball. Però tot això es va desplomar amb la pandèmia en un nivell tant o més greu que en la indústria del turisme o la del transport aeri. 

El mateix informe també conclou que la cultura serà un factor determinant per a la recuperació de les nostres societats. Europa s’ha de servir de la capacitat transformadora de la cultura per impulsar i accelerar la seva sortida de la crisi econòmica i social. Els agents culturals dels nostres territoris han de jugar un paper decisiu en el procés de reconstrucció de les nostres comunitats.

La paradoxa és sorprenent: com pot formar part de la solució un sector que viu en la més gran de les precarietats? ¿Ens podem permetre que la cultura, que ha de ser un dels eixos de la sortida de la crisi, s’ofegui?

A Catalunya la realitat és especialment dramàtica perquè partíem de més avall: un 0,65% del pressupost i un 3,5% del PIB el gener del 2020. Llavors ja no estàvem bé i Actua Cultura ja reclamava el 2% del pressupost. 

I com més al detall anem, més crua és la realitat. Una enquesta que hem impulsat des de la Fundació Carulla en col·laboració amb l’Associació Plataforma d’Arts de Carrer i Street Arts Manifesto aporta dades que semblen impossibles: gairebé el 70% dels creadors en l’àmbit de les arts de carrer guanyen menys de 500€ al mes pel seu treball artístic. D’aquests, un 20% no ingressen res des de l’inici de la pandèmia; i el 59% del total han vist reduïda la seva activitat en més del 50%. 

Si realment la cultura ha de contribuir decididament a superar la crisi social i econòmica que estem vivint, què hauríem de fer per salvar un sector en caiguda lliure? Exigir més presència de la cultura en totes les agendes polítiques, incrementar el finançament públic i definir un marc jurídic més sòlid per sostenir i fer créixer el teixit creatiu a llarg termini. 

Situar la cultura com una resposta transversal a tots els reptes que tenim damunt la taula. Existeixen estudis que evidencien que la participació cultural, l’educació artística i la presència d’organitzacions i equipaments culturals al territori milloren els nivells de salut, benestar i educació, i generen beneficis socials lligats al desenvolupament de societats més cohesionades i sostenibles. 

Preguntar i escoltar més un sector que porta la creativitat en el seu ADN. Tinguem en compte la seva veu quan la realitat es precipita i quan cal imaginar noves fórmules per a noves circumstàncies. És poder-nos imaginar molt més sovint ensopegant amb l’art a l’espai públic, a l’àgora on totes les veus poden ser escoltades. És confiar en un gran motor social format per milions d’intel·ligències i talents, tant individuals com col·lectius.

Tenim les dades que ens demostren que el futur passa per entendre que la cultura és la resposta. Necessitem la cultura i la cultura ens necessita. 

La necessitem per viure, però ella ens necessita per sobreviure. 

Marta Esteve és directora de la Fundació Carulla

stats