23/4: Sant Jordi groc

Sant Jordi no és Sant Valentí. Vull dir que no és una data convencional que només converteixen en significativa les campanyes publicitàries comercials. Certament, per Sant Jordi es venen molts llibres i moltes roses, però això és l’efecte, no la causa, de ser un dia important. La ciutadania ha triat Sant Jordi per encarnar uns valors, de fons i també festius, que l’han convertit en una festa molt viscuda on, per tant, es vendran llibres i roses. I allò que la ciutadania ha projectat sobre Sant Jordi –a més de la conquesta pacífica i amable del carrer– es resumeix històricament en dues paraules: catalanitat i paraula. Aquest any les dues paraules sobre les quals s’aixeca la significació de Sant Jordi estan visiblement amenaçades. Ho està d’una manera evident la catalanitat. Ho està també la paraula, en el sentit més ampli del terme: la llibertat d’expressió, de dir el que es pensa, que ha portat gent a la presó. Per tant, no podem fer un Sant Jordi normal. Al meu parer, aquest hauria de ser un Sant Jordi groc –i encara més després de la imatge surrealista de requisar samarretes i globus grocs a la porta d’un estadi– perquè és el color que ha esdevingut el símbol de la defensa de la catalanitat i de la paraula. De l’esperit de Sant Jordi.