Aquell dia en què va morir el monopoli (1983)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDues columnes del professor i crític de televisió Josep Maria Baget Herms (Barcelona, 1944-2004) a La Vanguardia (13-IX-1983 / 16-I-1984). Traducció pròpia. Demà passat farà 40 anys de la primera emissió de TV3. La programació regular del canal de televisió de titularitat pública catalana es va iniciar el 16 de gener del 1984. Alguns presagis de Baget, perspicaç i intuïtiu, s’han complert.

13-IX-1983: L’expectació despertada per l’emissió inaugural de TV3 va superar probablement les previsions més optimistes. Això mateix podria dir-se de la qualitat de la imatge i de la seva recepció en moltes àmplies zones de l’àmbit de la seva cobertura. Tot plegat demostra, entre altres coses, l’enorme desig que el públic teleespectador té d'alliberar-se del monopoli de RTVE, ja sigui mitjançant emissores de titularitat pública com TV3 que atenen als gustos i exigències d’una societat concreta –la catalana– o per mitjà de cadenes privades, ja siguin d’àmbit local o estatal. El primer repte de TV3 ha estat superat clarament en un context de màxima normalitat (segurament no es van produir ni aquestes tres pífies diàries que són la mitjana de TVE) i això resulta sens dubte esperançador. L’excel·lent retransmissió del partit de futbol amb bon desplegament de mitjans i una impecable locució de Josep Maria Casanovas va ser el punt culminant d’una jornada històrica. El futur ha començat: TV3 està en òrbita. / 16-I-1984: Desapareix –comença a morir– el monopoli de RTVE que s'havia mantingut des dels seus inicis, allà cap a l’any 1956. Només aquesta dada seria un reflex fidel de la transcendència d’aquesta jornada del 16 de gener del 1984, no tan sols per als catalans, sinó per a tots els ciutadans espanyols. La fi del monopoli està cada cop més a prop. TV3 es posa en marxa quan encara queden pendents no pocs ni gaires interrogants: la utilització de la seva pròpia xarxa, la seva afiliació a la UER (Unió Europea de Radiodifusió), els seus contractes amb els clubs de futbol i també les seves relacions –o manca de relacions– amb TVE tant a escala catalana com estatal. Aquestes incògnites s’aniran esbargint amb el temps. Urgeix, en qualsevol cas, resoldre els problemes tècnics i pensem que seria també oportú no caure en una confrontació directa i sistemàtica amb RTVE en termes institucionals, limitant la competència a allò realment important: els programes. El públic vol noves opcions televisives, ofertes diverses i amb això la possibilitat d’una elecció autèntica... Benvinguda sigui TV3 i també, si això s’aconsegueix, un canal català de TVE amb autonomia de funcionament, ja que tot plegat redundaria en benefici dels espectadors. Ara per ara, l’alternativa es diu TV3 i des d’avui pot estar a l’abast de molts teleespectadors catalans (encara no pas tots, dissortadament). S’engega amb una programació encara minsa en producció pròpia i en el seu conjunt (unes 14 hores setmanals), és a dir, les mateixes que ofereix TVE tots els diumenges per la seva Primera Cadena. TV3 arrenca amb dificultats i segur que amb bastants caps per lligar. Per aquest motiu no es poden extremar ara com ara els qualificatius en un sentit o altre: cal pensar que la sèrie Dallas i les retransmissions esportives acapararan el màxim interès del públic, mentre que es dedicarà una especial atenció als informatius diaris i ben aviat, és inevitable, sorgiran les comparacions. Des d’avui la història dels mitjans de comunicació del nostre país entra en un nou període i la seva evolució es dividirà a partir d’ara entre l’«abans» i el «després» del 16 de gener del 1984.