L'aprenent de Trump de Badalona
En democràcia, ¿l’obligació del polític responsable és atendre les persones amb el mateix respecte o jugar a la construcció de l’enemic i fomentar la confrontació entre els nostres i els altres? La imatge de l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, en mode mascle del patriotisme local (badalonisme, en aquest cas), presumint d’haver desallotjat quatre-centes persones de l’antic Institut B9, quedarà com una icona del feixisme de la insolència. Una exhibició d’una idea excloent de la ciutat, sempre a partir de la discriminació –els autèntics i els de fora– i buscant fer de la immigració el cap de turc dels problemes de tots.
Malgrat que per moments se li escapava un cert rictus d’incomoditat que el delatava, l’alcalde, en la seva declaració oficial, s’autoproclamava orgullós de l’expulsió de quatre-centes persones del refugi en què portaven ja dos anys, i es desentenia completament del destí de totes elles. Ho tornarem a fer sempre que calgui, aquestes persones fan nosa, els seus problemes no ens concerneixen, simplement sobren.
No ens hauria de sorprendre, perquè Albiol sempre ha viscut d’aquest discurs. Però pretendre governar una ciutat com Badalona des de la rotunditat de l’exclusió –si no us en sortiu, ja us ho fareu– no deixa de ser una lògica de discriminació que nega el reconeixement als que no entren en la seva limitada condició de ciutadans. A Badalona no tots són iguals davant l’Ajuntament. I, per tant, a molta gent no se li té ni el més mínim respecte, ni la més mínima consideració. És el seu problema: que marxin.
Enviar la gent d’un lloc ocupat a dormir al carrer, prometent a més que aquest tipus de personal no tornarà, és una irresponsabilitat i un engany. I Albiol ho exhibeix com un triomf: que se n’ocupin uns altres, jo ja he fet el que havia de fer i ho tornaré a fer sempre que calgui. Així de petit és el seu món: no voler veure ni tan sols els problemes que tens a casa. Que, per la via de la negació, no faran més que créixer. El senyor alcalde hauria de saber que tot el que passa a Badalona el concerneix. I la sort dels que hi viuen en situació límit també. Són persones tan dignes com les altres. I no val fer com si la seva irregularitat legal els fes indignes de rebre atenció. Per molt que per a Albiol no siguin ningú, són persones i mereixen reconeixement. Sinistra manera de negar la realitat per vestir-se d’heroi. Hi són. I prou que hi ha hagut persones i organitzacions que intenten ajudar allà on el poder es nega a actuar si no és per reprimir. Es tracta de complir la llei, diu Albiol. Així es justifica deixar la gent al carrer? Alguna cosa falla.
I així anem construint la dinàmica que va contaminant les societats democràtiques. Ho veiem ara mateix en una Europa que va perdent imatge i poder, alhora que creixen els discursos de l’odi i del menysteniment als perdedors. No ens podem encarregar de tots, primer els nostres. Misèria i cinisme d’un aprenent de Trump d’estar per casa. El triomf de l’or i la insolència que està acorralant Europa.
